poco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈpo.ko/
Americà: alt /ˈpo.k(o)/, baix /ˈpo.ko/

Adjectiu[modifica]

poco m. ‎(femení poca, plural masculí pocos, plural femení pocas)

  1. poc

Adverbi[modifica]

poco

  1. poc

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: po·co (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpɔː.ko/
  • Etimologia: Del llatí paucus.

Adjectiu[modifica]

poco m. ‎(femení poca, plural masculí pochi, plural femení poche)

  1. poc, mica
    Ma queste citazioni per i ciechi sono superflue , e per chi è un poco illuminato non bisognano.[1]—«Però aquestes citacions són supèrflues per als cecs i, per aquells que són una mica il·lustrats, innecessàries.»

Adverbi[modifica]

poco

  1. poc, gaire
    A me però importa assai poco di venire giudicato da voi o da un tribunale umano; anzi io non giudico neppure me stesso, perché anche se non sono consapevole di alcuna colpa, non per questo sono giustificato. Il mio giudice è il Signore![2] — «Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de jutjar és el Senyor.»

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pò·co (2)

Vegeu també[modifica]

  1. Lorenzo Ricci, Riflessioni di un Portoghese, 1758
  2. Pau de Tars, Primera epístola als corintis 4,1-4