molla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmɔ.ʎə/, occidental /ˈmɔ.ʎa/
• Rimes: -ɔʎa
• Etimologia: Del llatí medŭlla ‎(«moll de l'os»), segle XV [1]; De moll [2]
• Anagrames: amoll, lloam, mallo

Nom

mo·lla f. ‎(plural molles)

1. Part tova del pa en contraposició a la crosta que és més dura.
2. Peça metàl·lica pensada per a què es pugui deformar en fer-hi força, però que quan la força de pressió desapareix, la peça torna a la seva forma original, arrossegant, si s'escau, alguna altra peça. Típicament consisteix en un filferro torçat en alguna forma d'espiral.
3. (peixos) capellà
4. (peixos) mòllera pigada
5. (peixos) mòllera roquera

Traduccions

Part tova del pa

• Alemany: Krümel ^(de) m.
• Anglès: crumb ^(en)
• Àrab: كِسْرَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: փշրանք ^(hy) ‎(pxrank)
• Belarús: кро́шка ^(be) f. ‎(kroixka)
• Búlgar: троха́ ^(bg) f.
• Castellà: miga ^(es), migaja ^(es) f.
• Coreà: 부스러기 ^(ko) ‎(buseureogi)
• Danès: krumme ^(da) c.
• Eslovac: odrobinka ^(sk) f., drobček ^(sk) m.
• Eslovè: drobtina ^(sl) f.
• Finès: murunen ^(fi)
• Francès: mie ^(fr), miette ^(fr) f.
• Gallec: migalla ^(gl) f., frangulla ^(gl) f.
• Gal·lès: briwsionyn ^(cy) m.
• Georgià: ნამცეცი ^(ka) ‎(nàmtsetsi)
• Grec: ψίχουλο ^(el) n. ‎(psíkhulo)
• Grec antic: ψιχίον ^(grc) n. ‎(psikhíon)
• Hebreu: פֵּרוּר‎ ^(he) m.
• Hongarès: morzsa ^(hu)
• Irlandès: grabhróg ^(ga) f.

• Italià: briciola ^(it) f.
• Japonès: 屑 ^(ja)
• Kazakh: қиқым ^(kk) ‎(qïqım/khikhim)
• Kirguís: күкүм ^(ky) ‎(kukum)
• Llatí: frustum ^(la) n., mica ^(la) f.
• Luxemburguès: Grimmel ^(lb) f.
• Macedoni: тро́шка ^(mk) f.
• Neerlandès: kruimel ^(nl) m.
• Persa: خرده‎ ^(fa)
• Polonès: okruszek ^(pl) f., okruch ^(pl) m.
• Portuguès: miolo ^(pt) m., migalha ^(pt) f.
• Rus: кро́шка ^(ru) f. ‎(kroixka)
• Serbocroat: мрвица ^(sh), mrvica ^(sh) f.
• Tadjik: реза ^(tg)
• Tai: เศษ ^(th)
• Turc: kırıntı ^(tr)
• Txec: drobek ^(cs) m.
• Ucraïnès: кри́хта ^(uk) f. ‎(krikhta)
• Uzbek: uvoq ^(uz)
• Vietnamita: miếng ^(vi)
• Xinès: 渣 ^(zh) ‎(zhā)

Peça metàl·lica

• Alemany: Feder ^(de) f.
• Anglès: spring ^(en)
• Castellà: muelle ^(es)
• Danès: fjeder ^(da)
• Eslovac: pružina ^(sk) f.
• Esperanto: risorto ^(eo)
• Francès: ressort ^(fr)
• Gallec: resorte ^(gl) m.
• Grec: ελατήριο ^(el) n. ‎(elatírio)

• Hongarès: rugó ^(hu)
• Italià: molla ^(it) f.
• Neerlandès: veer ^(nl)
• Polonès: sprężyna ^(pl) f.
• Portuguès: mola ^(pt) f.
• Rus: пружи́на ^(ru) f. ‎(prujina)
• Suec: fjäder ^(sv)
• Turc: yay ^(tr)
• Xinès: 弹簧 ^(zh) ‎(dànhuáng)

Adjectiu

mo·lla f. ‎(plural molles)

1. forma femenina de moll

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔl.la/
• Etimologia: De mollare.

Nom

mòl·la f. ‎(plural molle)

1. molla
2. (plural) pinces

Derivats

• molletta
• mollone

Adjectiu

mòl·la f. ‎(plural molle)

1. forma femenina de mollo

Verb

molla

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mollare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mollare