molla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɔ.ʎə/, occidental /ˈmɔ.ʎa/
  • Rimes: -ɔʎa
  • Etimologia: Del llatí medŭlla ‎(«moll de l'os»), segle XV [1]; De moll [2]
  • Anagrames: amoll, lloam, mallo

Nom[modifica]

mo·lla f. ‎(plural molles)

  1. Part tova del pa en contraposició a la crosta que és més dura.
  2. Peça metàl·lica pensada per a què es pugui deformar en fer-hi força, però que quan la força de pressió desapareix, la peça torna a la seva forma original, arrossegant, si s'escau, alguna altra peça. Típicament consisteix en un filferro torçat en alguna forma d'espiral.
  3. (peixos) capellà
  4. (peixos) mòllera pigada
  5. (peixos) mòllera roquera

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

mo·lla f. ‎(plural molles)

  1. forma femenina de moll


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɔl.la/
  • Etimologia: De mollare.

Nom[modifica]

mòl·la f. ‎(plural molle)

  1. molla
  2. (plural) pinces

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

mòl·la f. ‎(plural molle)

  1. forma femenina de mollo

Verb[modifica]

molla

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mollare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mollare