molla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmɔ.ʎə/, occidental /ˈmɔ.ʎa/
• Rimes: -ɔʎa
• Etimologia: [1] Del llatí medŭlla ‎(«moll de l'os»), segle XV.
• Etimologia: [2] De moll, del llatí mollis ‎(«tou»).
• Etimologia: [3] Femení de moll, del llatí mullus.

Nom

molla f. ‎(plural molles)

1. Part tova del pa en contraposició a la crosta que és més dura.

Traduccions

Part tova del pa

• Alemany: Krümel ^(de) m.
• Anglès: crumb ^(en)
• Àrab: كِسْرَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: փշրանք ^(hy) ‎(pxrank)
• Belarús: кро́шка ^(be) f. ‎(kroixka)
• Búlgar: троха́ ^(bg) f. ‎(trokhà)
• Castellà: miga ^(es), migaja ^(es) f.
• Coreà: 부스러기 ^(ko) ‎(buseureogi)
• Danès: krumme ^(da) c.
• Eslovac: odrobinka ^(sk) f., drobček ^(sk) m.
• Eslovè: drobtina ^(sl) f.
• Finès: murunen ^(fi)
• Francès: mie ^(fr), miette ^(fr) f.
• Gallec: migalla ^(gl) f., frangulla ^(gl) f.
• Gal·lès: briwsionyn ^(cy) m.
• Georgià: ნამცეცი ^(ka) ‎(nàmtsetsi)
• Grec: ψίχουλο ^(el) n. ‎(psíkhulo)
• Grec antic: ψιχίον ^(grc) n. ‎(psikhíon)
• Hebreu: פֵּרוּר‎ ^(he) m.
• Hongarès: morzsa ^(hu)
• Irlandès: grabhróg ^(ga) f.

• Italià: briciola ^(it) f.
• Japonès: 屑 ^(ja)
• Kazakh: қиқым ^(kk) ‎(qïqım/khikhim)
• Kirguís: күкүм ^(ky) ‎(kukum)
• Llatí: frustum ^(la) n., mica ^(la) f.
• Luxemburguès: Grimmel ^(lb) f.
• Macedoni: тро́шка ^(mk) f.
• Neerlandès: kruimel ^(nl) m.
• Persa: خرده‎ ^(fa)
• Polonès: okruszek ^(pl) f., okruch ^(pl) m.
• Portuguès: miolo ^(pt) m., migalha ^(pt) f.
• Rus: кро́шка ^(ru) f. ‎(kroixka)
• Serbocroat: мрвица ^(sh), mrvica ^(sh) f.
• Tadjik: реза ^(tg)
• Tai: เศษ ^(th)
• Turc: kırıntı ^(tr)
• Txec: drobek ^(cs) m.
• Ucraïnès: кри́хта ^(uk) f. ‎(krikhta)
• Uzbek: uvoq ^(uz)
• Vietnamita: miếng ^(vi)
• Xinès: 渣 ^(zh) ‎(zhā)

Nom

molla f. ‎(plural molles)

1. Peça metàl·lica pensada perquè es pugui deformar en fer-hi força, però que quan la força de pressió desapareix, la peça torna a la seva forma original, arrossegant, si s'escau, alguna altra peça. Típicament, consisteix en un filferro torçat en alguna forma d'espiral.

Traduccions

Peça metàl·lica

• Alemany: Feder ^(de) f.
• Anglès: spring ^(en)
• Castellà: muelle ^(es)
• Danès: fjeder ^(da)
• Eslovac: pružina ^(sk) f.
• Esperanto: risorto ^(eo)
• Francès: ressort ^(fr)
• Gallec: resorte ^(gl) m.
• Grec: ελατήριο ^(el) n. ‎(elatírio)

• Hongarès: rugó ^(hu)
• Italià: molla ^(it) f.
• Neerlandès: veer ^(nl)
• Polonès: sprężyna ^(pl) f.
• Portuguès: mola ^(pt) f.
• Rus: пружи́на ^(ru) f. ‎(prujina)
• Suec: fjäder ^(sv)
• Turc: yay ^(tr)
• Xinès: 弹簧 ^(zh) ‎(dànhuáng)

Nom

molla f. ‎(plural molles)

1. (peixos) capellà
2. (peixos) mòllera pigada
3. (peixos) mòllera roquera

Adjectiu

molla f. ‎(plural molles)

1. forma femenina de moll

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·lla (2)
• Anagrames: amoll, lloam, mallo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔl.la/
• Etimologia: De mollare.

Nom

molla f. ‎(plural molle)

1. molla
2. (plural) pinces

Derivats

• molletta
• mollone

Adjectiu

molla f. ‎(plural molle)

1. forma femenina de mollo

Verb

molla

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mollare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mollare

Miscel·lània

• Síl·labes: mòl·la (2)