molla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɔ.ʎə/, occidental /ˈmɔ.ʎa/
  • Rimes: -ɔʎa
  • Etimologia: [1] Del llatí medŭlla ‎(«moll de l'os»), segle XV.
  • Etimologia: [2] De moll, del llatí mollis ‎(«tou»).
  • Etimologia: [3] Femení de moll, del llatí mullus.

Nom[modifica]

molla f. ‎(plural molles)

  1. Part tova del pa en contraposició a la crosta que és més dura.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

molla f. ‎(plural molles)

  1. Peça metàl·lica pensada perquè es pugui deformar en fer-hi força, però que quan la força de pressió desapareix, la peça torna a la seva forma original, arrossegant, si s'escau, alguna altra peça. Típicament, consisteix en un filferro torçat en alguna forma d'espiral.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

molla f. ‎(plural molles)

  1. (peixos) capellà
  2. (peixos) mòllera pigada
  3. (peixos) mòllera roquera

Adjectiu[modifica]

molla f. ‎(plural molles)

  1. forma femenina de moll

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɔl.la/
  • Etimologia: De mollare.

Nom[modifica]

molla f. ‎(plural molle)

  1. molla
  2. (plural) pinces

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

molla f. ‎(plural molle)

  1. forma femenina de mollo

Verb[modifica]

molla

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de mollare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mollare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mòl·la (2)