moll

Català

• Pronúncia: /ˈmɔʎ/
• Etimologia:

a) Del llatí mollis ‎(«tou»)

b) Del llatí vulgar *medullum, -ī, plural *medulla, provinent del clàssic medulla ‎(«medul·la») per canvi de gènere i nombre.

c) Del grec antic μόλος ‎(mõlos, «dic»), potser a través de l'italià molo, provinent del llatí mōles.

• Anagrama: llom

Adjectiu

moll m. ‎(femení molla, plural masculí molls, plural femení molles)

1. tou, sense força ni resistència
2. xop, ple d'aigua o un altre líquid

Sinònims

• [1] bla
• [2] humit, mullat, xop

Traduccions

    tou, sense força ni resistència

Anglès: soft (en) Castellà: blando (es), muelle (es)

Francès: mou (fr), moelleux (fr)

    xop, ple d'aigua

Anglès: wet (en) Castellà: mojado (es), empapado (es)

Francès: trempé (fr)

Nom

moll m. ‎(plural molls)

1. Medul·la, substància en les cavitats dels ossos, moll de l'os.
2. (figuradament) Substància principal d'una cosa no material.
3. Obra construïda a la riba d'aigües navegables per amarrar embarcacions i poder embarcar i desembarcar.
4. (per extensió) Andana per a càrrega i descàrrega o embarcament de passatgers
5. Part més carnosa d'una fruita o del cos.
6. Peix del gènere mollus.

Sinònims

• [1] medul·la
• [2] cor, essència, nucli, substància.

• 
• 
• 

Traduccions

    medul·la, moll de l'ós

Anglès: marrow (en), medulla (en) Castellà: médula (es), medula (es), tuétano (es)

Francès: moelle (fr)

    substància principal d'una cosa no material

Castellà: meollo (es), médula (es)

    obra construïda a la riba d'aigües navegables

Anglès: pier (en), wharf (en) Castellà: muelle (es)

Francès: quai (fr)

    peix

Anglès: mullet (en) Castellà: salmonete (es)

Francès: rouget-barbet (fr) Italià: triglia di scoglio (it)