moll

Català

• Pronúncia: /ˈmɔʎ/
• Etimologia:

a) Del llatí mollis ‎(«tou»)

b) Del llatí vulgar *medullum, -ī, plural *medulla, provinent del clàssic medulla ‎(«medul·la») per canvi de gènere i nombre.

c) Del grec antic μόλος ‎(mõlos, «dic»), potser a través de l'italià molo, provinent del llatí mōles.

• Anagrama: llom

Adjectiu

moll m. ‎(femení molla, plural masculí molls, plural femení molles)

1. tou, sense força ni resistència
2. xop, ple d'aigua o un altre líquid

Sinònims

• [1] bla
• [2] humit, mullat, xop

Traduccions

tou, sense força ni resistència

• Anglès: soft ^(en)
• Castellà: blando ^(es), muelle ^(es)

• Francès: mou ^(fr), moelleux ^(fr)

xop, ple d'aigua

• Anglès: wet ^(en)
• Castellà: mojado ^(es), empapado ^(es)

• Francès: trempé ^(fr)

Nom

moll m. ‎(plural molls)

1. Medul·la, substància en les cavitats dels ossos, moll de l'os.
2. (figuradament) Substància principal d'una cosa no material.
3. Obra construïda a la riba d'aigües navegables per amarrar embarcacions i poder embarcar i desembarcar.
4. (per extensió) Andana per a càrrega i descàrrega o embarcament de passatgers
5. Part més carnosa d'una fruita o del cos.
6. (peixos) Peix del gènere Mullus.
7. (peixos) moll de fang
8. (peixos) moll de roca

Sinònims

• [1] medul·la
• [2] cor, essència, nucli, substància.
• [6] roger

Hiperònims

• peixos > múl·lids (Mullus)

• 
• 
• 

Traduccions

medul·la, moll de l'ós

• Anglès: marrow ^(en), medulla ^(en)
• Castellà: médula ^(es), medula ^(es), tuétano ^(es)

• Francès: moelle ^(fr)

substància principal d'una cosa no material

• Castellà: meollo ^(es), médula ^(es)

obra construïda a la riba d'aigües navegables

• Anglès: pier ^(en), wharf ^(en)
• Castellà: muelle ^(es)

• Francès: quai ^(fr)

peix del gènere Mullus

• Anglès: goatfish ^(en), mullet ^(en)
• Castellà: salmonete ^(es)

• Francès: rouget-barbet ^(fr)
• Italià: triglia di scoglio ^(it)

Referències

• moll. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.