Vés al contingut

cor

De Viccionari
Potser volíeu: cor-, ćor, čor

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈkɔr/
balear /ˈkɔɾ/, /ˈkɔ/
Occidental:  /ˈkɔɾ/
Informal:  central /ˈkɔrt/
  • Rimes: -ɔɾ
  • Etimologia: [1] Del llatí cor, segle XII. [2] Del llatí chorus, segle XIV, del grec antic χορός ‎(khorós, «khóros»).

cor m. ‎(plural cors)

  1. Múscul que bombeja la sang a través del cos.
  2. Figura o símbol amb dos lòbuls a la part superior i mig triangle invertit a la inferior; representació de l'amor.
  3. (jocs, plural) Coll de la baralla francesa representat per cors vermells.
  4. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
  5. Part central d'alguna cosa.
  6. (esports de raqueta) Part massissa o buida d'una raqueta que uneix el cap amb l'empunyadura.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Expressions i frases fetes

[modifica]
  • Treure una carta de cors = Un pal de la baralla francesa
  • Aprendre de cor = Aprendre de memòria
  • Dir-ho de tot cor = Dir-ho de veritat
  • Ser tot cor = Ser sentimental
  • Obrir el cor a algú = Sincerar-se
  • Estar amb l'ai al cor = patir
  • Fer el cor fort = sobreposar-se
  • Cor què vols = a plena satisfacció
  • Premsa del cor = publicació ocupada de la vida personal de les persones públiques

Relacionats

[modifica]
Colls de la baralla francesa
en català
Coll de cors Coll de diamants Coll de piques Coll de trèvols
cors diamants piques trèvols

Traduccions

[modifica]

cor m. ‎(plural cors)

  1. Conjunt de cantants, forma reduïda de la paraula coral.
  2. Lloc d'una església destinada a ubicar una coral.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

cor m. ‎(plural cors)

  1. cor ‎(«múscul»)

Conjunció

[modifica]

cor

  1. Forma alternativa de car.

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /kɔʁ/

cor m. ‎(plural cors)

  1. corn
  2. trompa

Vegeu també

[modifica]
  • cor. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /kɔr/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ḱḗr («cor»).

cor n. ‎(genitiu cordis)

  1. (Terminologia Anatomica) cor

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cor corda
Vocatiu cor corda
Acusatiu cor corda
Genitiu cordis cordum, cordium
Datiu cordī cordibus
Ablatiu corde cordibus


Descendents

[modifica]