cor

Potser volíeu: cor-

Català

• Pronúncia: /ˈkɔr/
• Rimes: -ɔɾ
• Etimologia: [1] Del llatí cor, segle XII. [2] Del llatí chorus, segle XIV, del grec antic χορός ‎(«khóros»).
• Anagrames: cró, orc, roc

Nom

cor m. ‎(plural cors)

1. Múscul que bombeja la sang a través del cos.
2. Figura o símbol amb dos lòbuls a la part superior i mig triangle invertit a la inferior; representació de l'amor.
3. (jocs, plural) Coll de la baralla francesa representat per cors vermells.
4. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
5. Part central d'alguna cosa.
6. (esports de raqueta) Part massissa o buida d'una raqueta que uneix el cap amb l'empunyadura.

Derivats

• acorar
• acordar

Expressions i frases fetes

• Treure una carta de cors = Un pal de la baralla francesa
• Aprendre de cor = Aprendre de memòria
• Dir-ho de tot cor = Dir-ho de veritat
• Ser tot cor = Ser sentimental
• Obrir el cor a algú = Sincerar-se
• Estar amb l'ai al cor = patir
• Fer el cor fort = sobreposar-se
• Cor què vols = a plena satisfacció
• Premsa del cor = publicació ocupada de la vida personal de les persones públiques

Sinònims

• bessó, centre, essència, moll, nucli, substància, suc
• centre, meitat, melic, mig, ull
• coratge, psique, ànima

Relacionats

Colls de la baralla francesa en català
	cors	diamants	piques	trèvols

Traduccions

Múscul que bombeja sang

• Alemany: Herz ^(de)
• Anglès: heart ^(en)
• Basc: bihotz ^(eu)
• Castellà: corazón ^(es)
• Eslovac: srdce ^(sk) n.
• Eslovè: srce ^(sl)
• Esperanto: koro ^(eo)
• Francès: cœur ^(fr)
• Hindi: दिल ^(hi) m.

• Indonesi: jantung ^(id)
• Italià: cuore ^(it)
• Llengua de signes catalana: COR-ÒRGAN ^(csc)
• Neerlandès: hart ^(nl) n.
• Polonès: serce ^(pl)
• Portuguès: coração ^(pt)
• Tai: ใจ ^(th)
• Txec: srdce ^(cs) n.
• Xinès: 心 ^(zh)

Símbol de l'amor

• Anglès: heart ^(en)
• Basc: bihotz ^(eu)
• Castellà: corazón ^(es)

• Llengua de signes catalana: COR-FORMA ^(csc)
• Neerlandès: hart ^(nl) n.

Part central

• Anglès: heart ^(en)

• Castellà: corazón ^(es)
• Neerlandès: hart ^(nl) n.

Part d'una raqueta que uneix el cap amb l'empunyadura

• Anglès: throat ^(en)
• Castellà: corazón ^(es)

• Francès: cœur ^(fr)

Nom

cor m. ‎(plural cors)

1. Conjunt de cantants, forma reduïda de la paraula coral.
2. Lloc d'una església destinada a ubicar una coral.

Traduccions

Conjunt de cantants

• Anglès: chorus ^(en)
• Castellà: coro ^(es)
• Maltès: kor ^(mt) m.

• Neerlandès: koor ^(nl) n.
• Sànscrit: संगीत ^(sa)

Lloc d'una església

• Alemany: Chor ^(de) m.
• Anglès: choir ^(en), quire ^(en)
• Castellà: coro ^(es)
• Eslovac: chór ^(sk) m.
• Esperanto: ĥorejo ^(eo)
• Francès: chœur ^(fr) m.

• Italià: coro ^(it)
• Maltès: kor ^(mt) m.
• Neerlandès: koor ^(nl) n.
• Polonès: chór ^(pl) m.
• Portuguès: coro ^(pt) m.
• Rus: хор  ^(ru) m. ‎(khor )

Vegeu també

• cor a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• cor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: cor

Català medieval

Conjunció

cor

1. forma alternativa de car

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

• Pronúncia: /kɔʁ/

Nom

cor m. ‎(plural cors)

1. corn
2. trompa

Vegeu també

• cor. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Llatí

• Pronúncia: /kɔr/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea ḱḗr («cor»).

Nom

cor n. ‎(genitiu cordis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cor	corda
Vocatiu	cor	corda
Acusatiu	cor	corda
Genitiu	cordis	cordum cordium
Datiu	cordī	cordibus
Ablatiu	corde	cordibus

1. (Terminologia Anatomica) cor

Vegeu també

• cor. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].