coral

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kuˈɾaɫ/, balear /koˈɾaɫ/, /kuˈɾaɫ/
Occidental: /koˈɾaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia:
Zoologia: del llatí tardà corallum ‎(«corallu>coral»), del clàssic corallium ‎(«coralliu>corall»), del grec antic κοράλλιον ‎(korállion), segle XIII.
Cordial: de cor i el sufix -al, del llatí cor, segle XIV.
Música: de cor i el sufix -al, del llatí chorus, del grec antic χορός ‎(khoros, «grup de persones que cantaven i ballaven en un lloc tancat»), de χόρτος ‎(khortos, «recinte tancat»), segle XVIII.

Nom[modifica]

co·ral m. ‎(plural corals)

  1. Animal metazou marí proveït d'un esquelet calcari; corall.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

co·ral inv. ‎(plural corals)

  1. Cordial, entranyable.
  2. (música) Relatiu al cor.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

co·ral f. ‎(plural corals)

  1. Grup de persones que canten simultàniament, de vegades també dit en la forma reduïda cor.
  2. Composició musical religiosa destinada a ésser cantada per un cor musical.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

coral ‎(no comparable)

  1. coral·lí

Nom[modifica]

coral ‎(comptable i incomptable, plural corals)

  1. coral (animal).


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

co·ral f. ‎(plural corales)

  1. Coral (composició musical).

Nom[modifica]

co·ral m. ‎(plural corales)

  1. Coral (animal).


Portuguès
[modifica]

Nom[modifica]

coral

  1. Coral (animal).