cors

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈkos/
Occidental: nord-occidental /ˈkos/, valencià /ˈkoɾs/
[1] Del llatí cursus, segle XIV, doblet de curs.
[2] Del llatí corsus, de Corsica.

Nom[modifica]

cors m. ‎(plural corsos)

  1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

  1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

  1. Natural de Còrsega.
  2. (masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cors m. pl.

  1. forma plural de cor

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Nom[modifica]

cors

  1. cos (organisme)
  2. cós, cursa en festes d’armes
  3. buc, cos d’una nau
  4. curs
  5. cors (campanya naval)

Compostos i expressions[modifica]

  • nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
  • cors per cors - lluita cos a cos

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

cors m. pl.

  1. forma plural de cor


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

cors f. ‎(genitiu cortis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cors cortēs
Vocatiu cors cortēs
Acusatiu cortem cortēs
Genitiu cortis cortium
Datiu cortī cortibus
Ablatiu corte cortibus
  1. pati
  2. gent, massa (multitud)
  3. seguici d'un pretor
  4. companyia militar

Variants[modifica]

Derivats[modifica]