cors

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nàutica) /ˈkors/
Rimes: -oɾs

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (Còrsega, cor) /ˈkɔrs/
Rimes: -ɔɾs
Etimologia: [1] Del llatí cursus, segle XIV. Doblet de curs.
Etimologia: [2] Del llatí corsus, de Corsica.

Nom

cors m. ‎(plural corsos)

Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions

Campanya naval mercant

Castellà: corso ^(es) m.

Adjectiu

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions

Relatiu a Còrsega

Castellà: corso ^(es) m.
Gallec: corso ^(gl)

Nom

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

Natural de Còrsega.
(masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions

Natural de Còrsega

Castellà: corso ^(es) m.
Gallec: corso ^(gl)

Llengua pròpia de Còrsega

Castellà: corso ^(es) m.
Gallec: corso ^(gl)

Nom

cors m. pl.

Forma plural de cor.

Miscel·lània

Anagrames: orcs, rocs

Vegeu també

Wikizziunariu, edició en cors
Entrades en cors al Viccionari en català
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Nom

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

cos (organisme)
cós, cursa en festes d’armes
buc, cos d’una nau
curs
cors (campanya naval)

Compostos i expressions

nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
cors per cors - lluita cos a cos

Nom

cors

forma plural de cor

Vegeu també

Obres de referència: DCVB, Faraudo

Francès

Pronúncia: /kɔʁ/

Nom

cors m. pl.

forma plural de cor

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔrs/
Etimologia: Del prefix com- i hortus.

Nom

cors f. ‎(genitiu cortis)

pati
gent, massa (multitud)
seguici d'un pretor
companyia militar

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cors	cortēs
Vocatiu	cors	cortēs
Acusatiu	cortem	cortēs
Genitiu	cortis	cortium
Datiu	cortī	cortibus
Ablatiu	corte	cortibus

Variants

cohorts

Derivats