cors

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ˈkos/
Occidental: nord-occidental /ˈkos/, valencià /ˈkoɾs/
[1] Del llatí cursus, segle XIV, doblet de curs.
[2] Del llatí corsus, de Corsica.

Nom[modifica]

cors m. ‎(plural corsos)

  1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

  1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

  1. Natural de Còrsega.
  2. (masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cors m. pl.

  1. forma plural de cor

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

  1. cos (organisme)
  2. cós, cursa en festes d’armes
  3. buc, cos d’una nau
  4. curs
  5. cors (campanya naval)

Compostos i expressions[modifica]

  • nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
  • cors per cors - lluita cos a cos

Nom[modifica]

cors

  1. forma plural de cor

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔʁ/

Nom[modifica]

cors m. pl.

  1. forma plural de cor


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

cors f. ‎(genitiu cortis)

  1. pati
  2. gent, massa (multitud)
  3. seguici d'un pretor
  4. companyia militar

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu cors cortēs
Vocatiu cors cortēs
Acusatiu cortem cortēs
Genitiu cortis cortium
Datiu cortī cortibus
Ablatiu corte cortibus


Variants[modifica]

Derivats[modifica]