hortus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈhɔr.tʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰortós, amb un terme cognat en grec, χόρτος ‎(khórtos).

Nom

hortus m. ‎(genitiu hortī)

1. espai tancat, pati
2. jardí en una vil·la romana

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	hortus	hortī
Vocatiu	horte	hortī
Acusatiu	hortum	hortōs
Genitiu	hortī	hortōrum
Datiu	hortō	hortīs
Ablatiu	hortō	hortīs