Vés al contingut

gent

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ˈʒen/
balear /ˈʒent/, /ˈʒen/
Occidental: nord-occidental /ˈd͡ʒen/
valencià /ˈd͡ʒent/, /ˈd͡ʒen/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: gen ‎(nord-occidental)
  • Etimologia: Del llatí gens ‎(‘tribu’), segle XII.

gent f. ‎(normalment en singular, plural gents)

  1. Conjunt indeterminat de persones.
  2. Grup de persones d’una categoria o condició determinada.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Adverbi

[modifica]

gent

  1. gentilment, graciosament

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Neerlandès

[modifica]
Abbotts gent (Papasula abbotti).
  • Pronúncia (AFI): /ɣɛnt/ ⓘ
  • Etimologia: Retroformació a partir de jan-van-gent ‎(‘mascarell’).

gent m. ‎(plural genten)

Bruine gent (Sula leucogaster).
  1. (ornitologia) mascarell, nom comú de bona part dels ocells de la família dels súlids (Sulidae)
    Abbotts gent ― mascarell d'Abbott (Papasula abbotti)
    bruine gent ― mascarell bru (Sula leucogaster)
  2. (ornitologia) (especialment en plural genten) súlid

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]