populus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpɔ.pʊ.lʊs/
  • Etimologia: [1,2] Del protoitàlic *poplos («exèrcit»), forma reiterada del protoindoeuropeu *ple- («ocupació, assentament humà»). [3] Del protoindoeuropeu *pa(m)p- («unflar, créixer»).

Nom[modifica]

populus m. ‎(genitiu populī)

  1. nació, poble
    Amicitiam populi Romani sibi ornamento et praesidio, non detrimento esse oportere, atque se hac spe petisse.[1]—(traducció: «Que l'amistat del poble romà sigui mostra d'ornament i de garantia, no un detriment, i que sigui volguda amb esperança.»)
  2. gent, ciutadans
  3. pollancre, àlber
    Populi tria genera: alba ac nigra et quae Libyca appellatur.[2]—(traducció: «Se'n coneixen tres tipus de pollancre: l'àlber, el negre i el trèmol.»)

Declinació[modifica]

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu populus populī
Vocatiu popule populī
Acusatiu populum populōs
Genitiu populī populōrum
Datiu populō populīs
Ablatiu populō populīs


Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico, 1.44
  2. Plini, Naturalis Historia, llibre XVI