populus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpɔ.pʊ.lʊs/
  • Etimologia: [1,2] Del protoitàlic *poplos («exèrcit»), forma reiterada del protoindoeuropeu *ple- («ocupació, assentament humà»). [3] Del protoindoeuropeu *pa(m)p- («unflar, créixer»).

Nom[modifica]

populus m. ‎(genitiu populī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu populus populī
Vocatiu popule populī
Acusatiu populum populōs
Genitiu populī populōrum
Datiu populō populīs
Ablatiu populō populīs
  1. nació, poble
    Amicitiam populi Romani sibi ornamento et praesidio, non detrimento esse oportere, atque se hac spe petisse.[1]—(traducció: «Que l'amistat del poble romà sigui mostra d'ornament i de garantia, no un detriment, i que sigui volguda amb esperança.»)
  2. gent, ciutadans
  3. pollancre, àlber
    Populi tria genera: alba ac nigra et quae Libyca appellatur.[2]—(traducció: «Se'n coneixen tres tipus de pollancre: l'àlber, el negre i el trèmol.»)

Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Gallico, 1.44
  2. Plini, Naturalis Historia, llibre XVI