nació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nə.siˈo/^ⓘ, occidental /na.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí natio ‎(‘nació, naixement’), de natus, participi de nasci ‎(‘néixer’), segle XIV.

Nom

nació f. ‎(plural nacions)

1. Comunitat de persones que comparteixen un sentiment d'identitat (sigui d'origen, cultural, jurídica, lingüística, històrica o altres).
2. Per extensió, organització política d'una comunitat amb identitat nacional (amb diferents graus d'autonomia política possibles).
3. Per extensió, territori on la majoria de població comparteix un sentiment d'identitat nacional.

Relacionats

• país, estat

Derivats

• nacional

Traduccions

Comunitat de persones que comparteixen un sentiment d'identitat [1]

• Anglès: nation ^(en)
• Castellà: nación ^(es)
• Francès: nation ^(fr)
• Friülà: nazion ^(fur) f.
• Gallec: nación ^(gl) f.
• Italià: nazione ^(it)
• Llatí: gens ^(la) f.
• Occità: nacion ^(oc) f.
• Portuguès: nação ^(pt) f.
• Romanès: națiune ^(ro) f.

Organització política d'una comunitat amb identitat nacional [2]

• Castellà: nación ^(es)

Territori on la majoria de població comparteix un sentiment d'identitat nacional [3]

• Castellà: nación ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: na·ci·ó (3)
• Anagrames: icona, incoa, incoà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /naˈθjo/

Americà: alt /n(a)ˈsjo/, baix /naˈsjo/

• Rimes: -o

Verb

nació

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb nacer

Miscel·lània

• Síl·labes: na·ció (2)