gens

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: Gens


Català
[modifica]

Adverbi[modifica]

gens

  1. Absència de quantitat respecte d'una totalitat anterior.
    No n'hi ha gens. No queda gens de sucre.
  2. (interrogatiu, condicional) Quantitat mínima d'una suposició.
    Si fa gens de fred, et posaràs malalt. Et queda gens de sal?

Notes[modifica]

Aplicat a un substantiu va seguit sempre de la preposició de.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

gens m. pl.

  1. forma plural de gen

Referències[modifica]


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

gens m. f. ‎(plurale tantum)

  1. gent


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ɡɛns/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ǵenh₁- («enerar»)

Nom[modifica]

gēns n. ‎(genitiu gentis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu gēns genta
Vocatiu gēns genta
Acusatiu gēns genta
Genitiu gentis gentum
Datiu gentī gentibus
Ablatiu gente gentibus
  1. família
  2. tribu, clan

Derivats[modifica]