gens

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: Gens


Català
[modifica]

Adverbi[modifica]

gens

  1. Absència de quantitat respecte d'una totalitat anterior.
    No n'hi ha gens. No queda gens de sucre.
  2. (interrogatiu, condicional) Quantitat mínima d'una suposició.
    Si fa gens de fred, et posaràs malalt. Et queda gens de sal?

Notes[modifica]

Aplicat a un substantiu va seguit sempre de la preposició de.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

gens m. pl.

  1. forma plural de gen

Referències[modifica]


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

gens m. f. ‎(plurale tantum)

  1. gent


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ɡɛns/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ǵenh₁- («enerar»)

Nom[modifica]

gēns f. ‎(genitiu gentis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu gēns gentēs
Vocatiu gēns gentēs
Acusatiu gentem gentēs
Genitiu gentis gentium
Datiu gentī gentibus
Ablatiu gente gentibus
  1. família
  2. tribu, clan

Derivats[modifica]