nada

Potser volíeu: nadà, nadá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈna.ðə/, occidental /ˈna.ða/
• Rimes: -ada

Verb

nada ‎(infinitiu nadar)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nadar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nadar

nada ‎(infinitiu nàixer)

1. participi femení singular del verb nàixer

Miscel·lània

• Anagrama: adan ^(revers)

Català antic

Verb

nada

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de nadar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nadar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈna.ða\

Americà: alt /ˈna.da/, baix \ˈna.ða\

• Rimes: -ada
• Etimologia: Del llatí (res) nata ‎(«(cosa) nascuda»).

Pronom

nada

1. res

Adverbi

nada

1. gens

Nom

nada f. ‎(només en singular)

1. no-res
2. (pilota valenciana, tennis, bàdminton) zero

Verb

nada

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nadar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb nadar

Variants

• (voseo) nadá

Miscel·lània

• Síl·labes: na·da (2)
• Anagrames: adan ^(revers), Adán, adán, anda, andá, DANA, Dana

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nada