res
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): (pronom, nom re)
- Oriental: central /ˈrɛs/, balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
- Occidental: /ˈres/
- Informal: central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/
|
(fitxer) |
Pronom[modifica]
res
- (negatiu) Cap cosa, buit o absència.
- A l’armari no hi ha res.
- (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom
- Que voldreu res?
- En saps res de l’avi?
- Si saps res de nou, truca’m.
Variants[modifica]
Notes[modifica]
- Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
- Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
- En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.
- La variant re, ortogràfica o com a pronúncia informal, prové de l’acusatiu llatí.
Compostos i expressions[modifica]
- com si res: Sense esforç, sense implicacions.
- res de res: Absolutament res.
- no haver-hi res a fer: No tenir solució.
- de res
Traduccions[modifica]
Cap cosa
|
|
Nom[modifica]
res m. (només en singular)
- (pilota valenciana) zero
Nom[modifica]
res m. (plural resos)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de rés
Nom[modifica]
res m. pl.
- forma plural de re
Verb[modifica]
res (infinitiu resar)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de rés
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/
- Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/
- Rimes: -es
Nom[modifica]
res m. (plural reses)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /reːs/
Nom[modifica]
rēs f. (genitiu reī)
- en general, cosa, fet
- Res humanae, natura humana, allò humà
- ser, objecte
- Maxima rerum Roma, Roma és la millor
- esdeveniment, circumstàncies
- Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
- acte, fet
- Re, non verbis, fets, no paraules
- De re et de causa, de fet i de dret
- béns, fortuna
- Res familiaris, patrimoni familiar
- assumpte, tema
- Quid ad rem?, què importa?
- res publica, administració pública, la política
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | rēs | rēs |
Vocatiu | rēs | rēs |
Acusatiu | rem | rēs |
Genitiu | reī | rērum |
Datiu | reī | rēbus |
Ablatiu | rē | rēbus |
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈres/
Pronom[modifica]
res inv.
Sinònims[modifica]
Relacionats[modifica]
- arrés (gascó)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Pronoms en català
- Substantius masculins en català
- Pilota valenciana en català
- Reforma ortogràfica del català del 2016
- Formes de substantius en plural en català
- Autoantònims en català
- Substantius masculins en castellà
- Substantius en llatí
- Pronoms en occità