res

De Viccionari
Potser volíeu: RES, rés


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (pronom, nom re)
Oriental:  central /ˈrɛs/
balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
Occidental:  /ˈres/
Informal:  central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfon: rés ‎(occidental)
  • Pronúncia(i): (rés) /ˈres/
  • Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa») en nominatiu, segle XII.

Pronom[modifica]

res

  1. (negatiu) Cap cosa, buit o absència.
    A l’armari no hi ha res.
  2. (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom
    Que voldreu res?
    En saps res de l’avi?
    Si saps res de nou, truca’m.

Variants[modifica]

Notes[modifica]

  • Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
  • Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
  • En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.
  • La variant re, ortogràfica o com a pronúncia informal, prové de l’acusatiu llatí.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

res m. ‎(només en singular)

  1. (pilota valenciana) zero

Nom[modifica]

res m. ‎(plural resos)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Nom[modifica]

res m. pl.

  1. forma plural de re

Verb[modifica]

res ‎(infinitiu resar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: ers (alfagrama), ser (revers)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/
Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/

Nom[modifica]

res m. ‎(plural reses)

  1. cap de bestiar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /reːs/

Nom[modifica]

rēs f. ‎(genitiu reī)

  1. en general, cosa, fet
    Res humanae, natura humana, allò humà
  2. ser, objecte
    Maxima rerum Roma, Roma és la millor
  3. esdeveniment, circumstàncies
    Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
  4. acte, fet
    Re, non verbis, fets, no paraules
    De re et de causa, de fet i de dret
  5. béns, fortuna
    Res familiaris, patrimoni familiar
  6. assumpte, tema
    Quid ad rem?, què importa?
  7. res publica, administració pública, la política

Declinació[modifica]

5a declinació -es, -eī
Cas Singular Plural
Nominatiu rēs rēs
Vocatiu rēs rēs
Acusatiu rem rēs
Genitiu reī rērum
Datiu reī rēbus
Ablatiu rēbus



Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈres/

Pronom[modifica]

res inv.

  1. res

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]