res

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: RES, rés


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈrɛs/, balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/
Occidental: /ˈres/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfon: rés ‎(occidental)
  • Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa»), segle XII.
  • Anagrama: ser

Pronom[modifica]

res

  1. Cap cosa, buit o absència.
    A l'armari no hi ha res.
  2. (condicional, interrogatiu) Alguna cosa.
    En saps res de l'avi?
    Si saps res de nou, truca'm.

Compostos i expressions[modifica]

  • "com si res": Sense esforç, sense implicacions.
  • "res de res": Absolutament res.
  • "no haver-hi res a fer": No tenir solució.
  • de res

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

res m. ‎(només en singular)

  1. (pilota valenciana) zero

Nom[modifica]

res m. ‎(plural resos)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Nom[modifica]

res m. pl.

  1. forma plural de re

Verb[modifica]

res ‎(infinitiu resar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

res m. ‎(plural reses)

  1. cap de bestiar


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

rēs f. ‎(genitiu reī)

5a declinació -es, -eī
Cas Singular Plural
Nominatiu rēs rēs
Vocatiu rēs rēs
Acusatiu rem rēs
Genitiu reī rērum
Datiu reī rēbus
Ablatiu rēbus
  1. en general, cosa, fet
    Res humanae, natura humana, allò humà
  2. ser, objecte
    Maxima rerum Roma, Roma és la millor
  3. esdeveniment, circumstàncies
    Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
  4. acte, fet
    Re, non verbis, fets, no paraules
    De re et de causa, de fet i de dret
  5. béns, fortuna
    Res familiaris, patrimoni familiar
  6. assumpte, tema
    Quid ad rem?, què importa?
  7. res publica, administració pública, la política