res

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: rés


Català
[modifica]

Informal: /rɛ/, /re/, /rəs/
  • Rimes: -ɛs
  • Homòfon: rés ‎(occidental)
  • Etimologia: Del llatí rēs ‎(«cosa»).
  • Anagrama: ser

Pronom[modifica]

res

  1. Cap cosa, buit o absència.
    Ex.: "A l'armari no hi ha res".
  2. (en frases condicionals i interrogatives) Alguna cosa.
    Ex.: "En saps res de l'avi?", "Si saps res de nou, truca'm."

Compostos i expressions[modifica]

  • "com si res": Sense esforç, sense implicacions.
  • "res de res": Absolutament res.
  • "no haver-hi res a fer": No tenir solució.
  • de res

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

res m. ‎(només en singular)

  1. (pilota valenciana) zero

Nom[modifica]

res m. ‎(plural resos)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés

Nom[modifica]

res m. pl.

  1. forma plural de re

Verb[modifica]

res ‎(infinitiu resar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de rés


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

res m. ‎(plural reses)

  1. cap de bestiar


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

rēs f. ‎(genitiu reī)

5a declinació -es, -eī
Cas Singular Plural
Nominatiu rēs rēs
Vocatiu rēs rēs
Acusatiu rem rēs
Genitiu reī rērum
Datiu reī rēbus
Ablatiu rēbus
  1. en general, cosa, fet
    Res humanae, natura humana, allò humà
  2. ser, objecte
    Maxima rerum Roma, Roma és la millor
  3. esdeveniment, circumstàncies
    Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
  4. acte, fet
    Re, non verbis, fets, no paraules
    De re et de causa, de fet i de dret
  5. béns, fortuna
    Res familiaris, patrimoni familiar
  6. assumpte, tema
    Quid ad rem?, què importa?
  7. res publica, administració pública, la política