Vés al contingut

re

De Viccionari
Potser volíeu: re-, ré-, RE, Re

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom) /ˈre/
  • Rimes: -e
  • Pronúncia(i): (pronom) oriental /ˈrɛ/, occidental /ˈre/
  • Rimes:
  • Etimologia: Nom: de l'himne «ut queant laxis resonare fibris»
  • Etimologia: Pronom: del llatí rem, acusatiu de rēs, segle XII. Usat inicialment com a cas oblic amb valor de complement, es va unificar aviat amb el cas recte canviant la pronúncia a la corresponent al nominatiu amb alguna vacil·lació.

re m. ‎(plural res)

  1. Segona nota de l'escala musical.

Pronom

[modifica]

re

  1. (col·loquial, central, nord-occidental) Forma alternativa de res.

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrames: er (alfagrama), Er (revers)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /reː/

  1. ablatiu singular de rēs