cosa

De Viccionari
Potser volíeu: COSA, Cosa


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈkɔ.zə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkɔ.za/
valencià /ˈkɔ.za/, /ˈkɔ.zɔ/
  • Rimes: -ɔza
  • Etimologia: Del llatí causa ‎(«assumpte, tema a tractar»), segle XII. Doblet del cultisme causa.

Nom[modifica]

cosa f. ‎(plural coses)

  1. Qualsevol element o concepte de la realitat o de la fantasia.
  2. Concepte concret o element real en contrast al que és divagació o imaginari.
  3. Objecte sense vida o inanimat. Les plantes es consideren coses o no depenent de si es consideren com a éssers vius o com a éssers animats.
    El món es divideix en animals, plantes i coses.
  4. En dret, allò que no és un ésser humà, però que pot ser tractat per les lleis.
  5. Qualsevol acte, pensament o situació.
  6. Tema a tractar.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈko.sa/
Americà: alt /ˈko.s(a)/, baix /ˈko.sa/

Nom[modifica]

cosa f. ‎(plural cosas)

  1. cosa

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·sa (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɔː.sa/, /ˈkɔː.za/
  • Etimologia: Del llatí causa.

Nom[modifica]

cosa f. ‎(plural cose)

  1. cosa
  2. què, en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom che
    (che) cosa fai?, què fas?
    (che) cosa vuoi che ti dica!, què vols que et digui!

Nota d'ús[modifica]

Admet l'elisió cos’ en certes expressions: cos’è (què és), cos’altro (què més), cos’hai (què hi ha, què tens, què passa)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cò·sa (2)


Sicilià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkɔ.sa/
  • Etimologia: Del llatí causa.

Nom[modifica]

cosa f.

  1. cosa