cosa

Potser volíeu: Cosa

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈkɔ.zə/

Occidental: nord-occidental /ˈkɔ.za/, valencià /ˈkɔ.za/, /ˈkɔ.zɔ/

• Rimes: -ɔza
• Etimologia: Del llatí causa ‎(«assumpte, tema a tractar»), segle XII, doblet del cultisme causa.
• Anagrames: osca, Osca, saco, soca

Nom

co·sa f. ‎(plural coses)

1. Qualsevol element o concepte de la realitat o de la fantasia.
2. Concepte concret o element real en contrast al que és divagació o imaginari.
3. Objecte sense vida o inanimat. Les plantes es consideren coses o no depenent de si es consideren com a éssers vius o com a éssers animats.

   El món es divideix en animals, plantes i coses.

4. En dret, allò que no és un ésser humà, però que pot ser tractat per les lleis.
5. Qualsevol acte, pensament o situació.
6. Tema a tractar.

Traduccions

Qualsevol element o concepte

• Alemany: Ding ^(de) n.
• Anglès: thing ^(en)
• Basc: gauza ^(eu)
• Castellà: cosa ^(es) f.

• Occità: causa ^(oc) f.
• Francès: chose ^(fr)
• Italià: cosa ^(it)

Vegeu també

• Cosa (desambiguació) a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈko̞.sa/
• Etimologia: Del llatí causa.

Nom

co·sa f. ‎(plural cosas)

1. cosa

Italià

• Pronúncia: /ˈkɔː.sa/, /ˈkɔː.za/
• Etimologia: Del llatí causa.

Nom

cò·sa f. ‎(plural cose)

1. cosa

1. què, en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom che

   (che) cosa fai?, què fas?

   (che) cosa vuoi che ti dica!, què vols que et digui!

Nota d'ús

Admet l'elisió cos’ en certes expressions: cos’è (què és), cos’altro (què més), cos’hai (què hi ha, què tens, què passa)