cosa

Vegeu també: Cosa

Català

• Pronúncia: or. /ˈkɔ.zə/, occ. /ˈkɔ.za/
• Etimologia: Del llatí causa («assumpte, tema a tractar»)
• Anagrames: Osca, osca, saco i soca

Nom

co·sa f. (plural coses)

1. Quasevol element o concepte de la realitat o de la fantasia.
2. Concepte concret o element real en contrast al que és divagació o imaginari.
3. Objecte sense vida o inanimat. Les plantes es consideren coses o no depenent de si es consideren com a éssers vius o com a éssers animats.

   Exemple: El món es divideix en animals, plantes i coses.

4. En dret, allò que no és un ésser humà, però que pot ser tractat per les lleis.
5. Qualsevol acte, pensament o situació.
6. Tema a tractar.

Traduccions

    cosa [1] (qualsevol element o concepte)

Alemany: Ding (de) n. Anglès: thing (en) Castellà: cosa (es) f.

Occità: causa (oc) f. Francès: chose (fr) Italià: cosa (it)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre cosa
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre cosa
• Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear

Castellà

• Pronúncia: /ˈko̞.sa/
• Etimologia: Del llatí causa.

Nom

co·sa f. (plural cosas)

1. cosa

Italià

• Pronúncia: /ˈkɔ.za/
• Etimologia: Del llatí causa.

Nom

cò·sa f. (plural cose)

1. cosa
2. què, en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom che

   (che) cosa fai?, què fas?

   (che) cosa vuoi che ti dica!, què vols que et digui!

Nota d'ús

Admet l'elisió cos’ en certes expressions: cos’è (què és), cos’altro (què més), cos’hai (què hi ha, què tens, què passa)