soca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈsɔ.kə/

Occidental: nord-occidental /ˈsɔ.ka/, valencià /ˈsɔ.ka/, /ˈsɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: Del cèltic *tsŭkka, relacionat amb el germànic *stokk ‎(«garrot, cep»), segle XIV.

Nom

soca f. ‎(plural soques)

1. Part del tronc de l'arbre pròxima a les arrels.
2. Persona de poc enteniment.
3. Grup de bacteris amb determinades característiques genètiques que els diferencien d'altres de la mateixa varietat, tots ells amb un antecessor comú.
4. (argot casteller) Sinònim de pinya

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Stumpf ^(de) m.
• Anglès: stump ^(en)
• Armeni: կոճղ ^(hy) ‎(kotxkh)
• Búlgar: пън ^(bg) ‎(pan)
• Castellà: cepa ^(es), tocón ^(es) m.
• Eslovac: peň ^(sk) m., pahýľ ^(sk) m.
• Eslovè: štor ^(sl) m.
• Estonià: könt ^(et)
• Finès: tynkä ^(fi)
• Francès: souche ^(fr)
• Gallec: cepa ^(gl) f., toco ^(gl) m.
• Grec antic: στύπος ^(grc) n. ‎(stýpos)
• Hebreu: גֶּדֶם‎ ^(he) m.
• Irlandès: stoc ^(ga) m.
• Italià: ceppo ^(it)

• Japonès: 切り株 ^(ja)
• Letó: celms ^(lv) m.
• Lituà: kelmas ^(lt) m.
• Macedoni: пенушка ^(mk) f.
• Neerlandès: stomp ^(nl)
• Noruec: stump ^(no) m.
• Polonès: kikut ^(pl) m., karpina ^(pl) f.
• Portuguès: toco ^(pt) m.
• Romanès: ciot ^(ro) n.
• Rus: пень ^(ru) m. ‎(pen)
• Serbocroat: пањ ^(sh), panj ^(sh) m.
• Suec: stump ^(sv) c., stubbe ^(sv)
• Txec: pařez ^(cs) m., pahýl ^(cs) m.
• Ucraïnès: пень ^(uk) m. ‎(pen)
• Xinès: 樹樁 ^(zh) ‎(树桩, shùzhuāng)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ca (2)
• Anagrames: caos, caso, casó, cosa, ocàs, osca, Osca, oscà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot