Vés al contingut

che

De Viccionari
Potser volíeu: ché

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈt͡ʃɛ/
balear /ˈt͡ʃə/, /ˈt͡ʃɛ/
Occidental:  /ˈt͡ʃe/
  • Rimes:
  • Etimologia: Vegeu xe.

Interjecció

[modifica]

che

  1. Grafia antiga de xe.

Conjunció

[modifica]

che

  1. Grafia antiga de que.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈt͡ʃe/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: Incerta. Relacionat amb el valencià xe o amb l’antic castellà ce, tots dos onomatopeics.

Interjecció

[modifica]

¡che!

  1. Expressió usada generalment per a cridar a algú (escolta!), o expressar sorpresa (home!, xe!)

Notes

[modifica]
  • És una expressió utilitzada al castellà del Riu de la Plata i els seus subdialectes, estesos per l'Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i algunes parts de Bolívia, el sud del Brasil (homòfon, més escrit tchê) i al sud de Xile, així com a Galícia on fou portat pels emigrants gallecs retornats de l'Argentina, expandint-se hui el seu ús amb rapidesa.

che m. f. ‎(plural ches)

  1. (col·loquial, Xile) argentí, persona de l'Argentina, originant també sobrenoms (Che Guevara, Che Copete)

che f. ‎(plural ches)

  1. ce hac, nom del dígraf ch considerat com a lletra de l'alfabet castellà.

Vegeu també

[modifica]