que

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: què, QUÈ, qué


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /kə/, occidental /ke/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: Del llatí quem (pronom), acusatiu de qui, segle XII [pronom].
  • Etimologia: Del llatí quia (causal) amb interferència de quid ‎(interrogatiu) [conjunció].
  • Etimologia: Del llatí quem (adjectiu) amb interferència de quam ‎(conjunció) [adverbi].
  • Homòfon: què ‎(occidental)

Pronom[modifica]

que

  1. Pronom relatiu d'objecte, equivalent a "el qual", "la qual".
    La faldilla que portes és molt bonica.
  2. Pronom relatiu de persona, equivalent a "qui" en oracions explicatives.
    L'home que porta la samarreta blava és el meu padrí.

Traduccions[modifica]

Conjunció[modifica]

que

  1. Nexe copulatiu d'unió, emprat per introduir una frase subordinada.
    Vull que vinguis abans de les nou.

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

que

  1. Valor de ponderació quantitativa, emfatització o intensificació de quant.
    Que gran és el món!

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /kwɛ/
  • Etimologia:
Conjunció: del protoindoeuropeu -kʷe («i»), amb termes cognats en el sànscrit च (ca) i en el grec antic τε ‎(te).
Pronom: derivat de qui.

Conjunció[modifica]

que

  1. Entre dues paraules que es volen unir, amb el significat («i»), annexada a la segona paraula.
    Ex.: Senatus Populusque Romanus. (trad.: «El senat i el poble de Roma»)
  1. En termes contigus, amb el sentit «tant ...com»
    Ex.: hominumque ferarumque . (trad.: «Tant els éssers humans com les bèsties»)

Pronom[modifica]

que

  1. (indefinit) Aquell qui, allò qui.
    Ex.: ubique