qui

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: QUI


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈki/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del llatí quī, segle XI.

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.
    Qui crida al carrer?
  2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.
    Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs.
  3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.
    La senyora de qui parlo era francesa.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈki/
  • Etimologia: Del llatí quī.

Pronom[modifica]

qui

  1. qui
    Qui ouvre la porte?Qui obre la porta?
  2. que
    Cette voiture bleue qui passe me plait beaucoup.Aquest cotxe que passa m’agrada molt.


Italià
[modifica]

Adverbi[modifica]

qui

  1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Relacionats[modifica]

  • qua, lloc més indeterminat


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kwiː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic *quei, d'una arrel protoindoeuropea *kʷos o *kʷis.

Adjectiu[modifica]

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis ‎(«quins»)
    Qui vir venit?Quin home ve?

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu) qui
    Qui orat?Qui parla?
  1. (relatiu) el qual, qui
    Vir qui legerat, avus meus est.L'home qui llegia és el meu avi.

Declinació[modifica]

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu quī quae quod quī quae
Acusatiu quem quam quod quōs quās quae
Genitiu cuius, cujus quōrum quārum quōrum
Datiu cui quibus
Ablatiu quō quā quō quibus


Pronom[modifica]

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis