qui

§Català

• Pronúncia: /ˈki/
• Etimologia: Del llatí quī.

§Pronom

qui

1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.

   Ex.: "Qui crida al carrer?"

2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.

   Ex.: "Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs."

3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.

   Ex.: "La senyora de qui parlo era francesa."

§Traduccions

    Traduccions: qui

Alemany: wer (de) Anglès: who (en) Castellà: quien (es)

Francès: qui (fr) Italià: chi (it)

§Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre qui
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre qui
• Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear

§Italià

• Pronúncia: /ˈkwi/
• Etimologia: Del llatí vulgar eccu, derivat de eccum, en unió amb el terme també llatí hīc.

§Adverbi

qui

1. aquí, ací, el lloc de qui parla

§Vegeu també

• qua, lloc més indeterminat

§Llatí

• Pronúncia: /kwiː/
• Etimologia: Del llatí arcaic quei, procedent d'una arrel protoindoeuropea amb dues formes kʷos, kʷis.

§Adjectiu demostratiu

1. nominatiu masculí plural de quis, en català: quin

   Ex.: qui vir venit? (trad:«quin home ve?»)

§Pronom

qui

1. (interrogatiu):qui

   Ex.: qui orat? (trad:«qui parla?»)

1. (relatiu):el qual, qui

   Ex.:Vir qui legerat, avus meus est. (trad:«L'home qui llegia és el meu avi.»)

CAS	SINGULAR			PLURAL
	MASCULÍ	FEMENÍ	NEUTRE	MASCULÍ	FEMENÍ	NEUTRE
NOMINATIU	qui	quae	quod	qui	quae	quae
ACUSATIU	quem	quam	quod	quos	quas	quae
DATIU	cui	cui	cui	quibus	quibus	quibus
GENITIU	cuius	cuius	cuius	quorum	quarum	quorum
ABLATIU	quo	qua	quo	quibus	quibus	quibus

§Francès

• Pronúncia: /ˈki/
• Etimologia: Del llatí quī.

§Pronom

qui

1. qui

   Ex.: Qui ouvre la porte? (trad:«qui obre la porta?»)

2. el qui

   Ex.: C'est mon ami qui a sonné. (trad:«És el meu amic el qui ha trucat al timbre.»)