qui

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.
    Ex.: "Qui crida al carrer?"
  2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.
    Ex.: "Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs."
  3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.
    Ex.: "La senyora de qui parlo era francesa."

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre qui
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre qui
  • Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkwi/
  • Etimologia: Del llatí vulgar eccu, derivat de eccum, en unió amb el terme també llatí hīc.

Adverbi[modifica]

qui

  1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Vegeu també[modifica]

  • qua, lloc més indeterminat

Llatí[modifica]

  • Pronúncia: /kwiː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic quei, procedent d'una arrel protoindoeuropea amb dues formes kʷos, kʷis.

Adjectiu demostratiu[modifica]

  1. nominatiu masculí plural de quis, en català: quin
    Ex.: qui vir venit? (trad:«quin home ve?»)

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu):qui
    Ex.: qui orat? (trad:«qui parla?»)
  1. (relatiu):el qual, qui
    Ex.:Vir qui legerat, avus meus est. (trad:«L'home qui llegia és el meu avi.»)
CAS SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
NOMINATIU qui quae quod qui quae quae
ACUSATIU quem quam quod quos quas quae
DATIU cui cui cui quibus quibus quibus
GENITIU cuius cuius cuius quorum quarum quorum
ABLATIU quo qua quo quibus quibus quibus

Francès[modifica]

Pronom[modifica]

qui

  1. qui
    Ex.: Qui ouvre la porte? (trad:«qui obre la porta?»)
  2. el qui
    Ex.: C'est mon ami qui a sonné. (trad:«És el meu amic el qui ha trucat al timbre.»)