qui

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.
    Ex.: "Qui crida al carrer?"
  2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.
    Ex.: "Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs."
  3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.
    Ex.: "La senyora de qui parlo era francesa."

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Llengua de signes catalana
[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkwi/
  • Etimologia: Del llatí vulgar eccu, derivat de eccum, en unió amb el terme també llatí hīc.

Adverbi[modifica]

quì

  1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Vegeu també[modifica]

  • qua, lloc més indeterminat


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /kwiː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic quei, procedent d'una arrel protoindoeuropea amb dues formes kʷos, kʷis.

Adjectiu[modifica]

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis ‎(«quins»)
    Ex.: qui vir venit? (trad:«quin home ve?»)

Pronom[modifica]

qui

  1. (interrogatiu) qui
    Ex.: qui orat? (trad:«qui parla?»)
  1. (relatiu) el qual, qui
    Ex.:Vir qui legerat, avus meus est. (trad: «L'home qui llegia és el meu avi.»)

Declinació[modifica]

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu quī quae quod quī quae
Acusatiu quem quam quod quōs quās quae
Genitiu cuius, cujus quōrum quārum quōrum
Datiu cui quibus
Ablatiu quō quā quō quibus


Pronom[modifica]

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis


Francès
[modifica]

Pronom[modifica]

qui

  1. qui
    Ex.: Qui ouvre la porte? (trad:«qui obre la porta?»)
  2. el qui
    Ex.: C'est mon ami qui a sonné. (trad:«És el meu amic el qui ha trucat al timbre.»)