qui

Potser volíeu: QUI

Català

• Pronúncia: /ˈki/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí quī.

Pronom

qui

1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.

   Ex.: "Qui crida al carrer?"

2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.

   Ex.: "Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs."

3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.

   Ex.: "La senyora de qui parlo era francesa."

Traduccions

Traduccions: qui

• Alemany: wer ^(de)
• Anglès: who ^(en)
• Castellà: quien ^(es)

• Francès: qui ^(fr)
• Italià: chi ^(it)
• Llengua de signes catalana: QUI ^(csc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Italià

• Pronúncia: /ˈkwi/
• Etimologia: Del llatí vulgar eccu, derivat de eccum, en unió amb el terme també llatí hīc.

Adverbi

qui

1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Vegeu també

• qua, lloc més indeterminat

Llatí

• Pronúncia: /kwiː/
• Etimologia: Del llatí arcaic quei, procedent d'una arrel protoindoeuropea amb dues formes kʷos, kʷis.

Adjectiu

quī

1. nominatiu masculí plural de quis ‎(«quins»)

   Ex.: qui vir venit? (trad:«quin home ve?»)

Pronom

qui

1. (interrogatiu) qui

   Ex.: qui orat? (trad:«qui parla?»)

1. (relatiu) el qual, qui

   Ex.:Vir qui legerat, avus meus est. (trad: «L'home qui llegia és el meu avi.»)

Declinació

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	quī	quae	quod		quī	quae
Acusatiu	quem	quam	quod		quōs	quās	quae
Genitiu	cuius, cujus				quōrum	quārum	quōrum
Datiu	cui				quibus
Ablatiu	quō	quā	quō		quibus

Pronom

quī

1. nominatiu masculí plural de quis

Francès

• Pronúncia: /ˈki/
• Etimologia: Del llatí quī.

Pronom

qui

1. qui

   Ex.: Qui ouvre la porte? (trad:«qui obre la porta?»)

2. el qui

   Ex.: C'est mon ami qui a sonné. (trad:«És el meu amic el qui ha trucat al timbre.»)