hic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /hɪk/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰi-ḱe.

Adjectiu[modifica]

hic m., haec f., hoc n.

  1. (demostratiu) aquest
    Ex.: Hanc rem publicam salvam esse volumus. (trad:«Volem que aquesta república estigui segura.»)

Derivats[modifica]

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, amb genitiu "-ius" i datiu "-ic".

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu hic haec hoc hae haec
Acusatiu hunc hanc hoc hōs hās haec
Genitiu huius, hujus hōrum hārum hōrum
Datiu huic hīs
Ablatiu hōc hāc hōc hīs


Adverbi[modifica]

hic

  1. aquí
    Ex.: Hic et nunc. (trad:«Aquí i ara»)