aquest

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (formal)
Oriental:  central /əˈkɛst/
balear /əˈkəst/, /əˈkɛst/
Occidental:  /aˈkest/
  • Pronúncia(i): (habitual)
Oriental:  central /əˈkɛt/
balear /əˈkət/, /əˈkɛt/
Occidental:  /aˈket/
  • Rimes: -ɛt
  • Etimologia: Del llatí vulgar *accu istu, de eccum iste («vet aquí aquest»), segle XIII.

Adjectiu[modifica]

aquest m. ‎(femení aquesta, plural masculí aquests o aquestos, plural femení aquestes)

  1. Demostratiu de proximitat en l’espai, el temps o el discurs respecte a la primera persona o la segona persona.
    Aquest llibre és meu, però aquell no.

Notes d'ús[modifica]

  • Normalment, es pronuncia la terminació -st seguit de vocal i es perd la s seguit de consonant. En alguns parlars l'emmudiment de la s és general.
  • Antigament i en els parlars que mantenen tres graus pels demostratius s’usa referit només a la primera persona.

Relacionats[modifica]

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Pronom[modifica]

aquest ‎(plural aquests, femení aquesta)

  1. Aquesta cosa.
    Aquest és el millor.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Adjectiu[modifica]

aquest m. ‎(femení aquesta, plural masculí aquets o aquests o aquestos, plural femení aquestas o aquestes)

  1. aquest

Variants[modifica]

Pronom[modifica]

aquest

  1. aquest