hi

Potser volíeu: ĥi

Multilingüe

hi

hi

(adverbial de lloc) Indica el lloc on algú és, a on va, per on passa, o alguna cosa s'esdevé.
No hi vagis, és un lloc perillós!

Hi mengen molt.
(preposicional) Indica un complement introduït amb les preposicions a, en, amb.
jugava molt amb el veí però ara ja no hi juga (amb el veí)
(funció no pronominal) Amb un verb que normalment porta subjecte, fa la funció d'impersonal.
haver-hi, hi ha; dir-hi, hi diu
(funció no pronominal) Amb un verb de percepció, normalment transitiu, fa la funció d'intransitiu.
veure-hi, hi veu; tocar-hi, hi toca
(central, nord-occidental) Forma del pronom li seguit d'un pronom de complement indirecte, invertint la combinació.
li el → l'hi; li la → la hi o l'hi (col·loquial); li els → els hi; li les → les hi

deixo el llibre al Joan o l'hi deixaràs tu?

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

hi

hi

forma abreujada informal de high (sovint amb guió)
hi-quality ― alta qualitat

hi-tech ― tecnologia punta

hī