ei

Potser volíeu: EI, Ei

Finès

Verb

ei ‎(3a persona singular d'indicatiu)

1. (auxiliar) no

   en ole suomalainen ― no soc finlandès

   hän ei ole kotona ― ell/ella no és a casa

   etkö tiedä? ― que no ho saps?

   älä koske! ― no ho toquis!

Notes

• Aquest verb auxiliar és defectiu: només té les 6 formes d'indicatiu i les 5 de l'imperatiu, no té infinitiu etc.
  • Les formes d'indicatiu són: en, et, ei, emme, ette, eivät.
  • Les formes d'imperatiu són: älä, älköön, älkäämme, älkää, älkööt.
• Forma el negatiu de qualsevol altre verb amb la forma connegativa corresponent segons el temps i mode del verb principal.

Interjecció

ei

1. no

Antònims

• kyllä
• joo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre ei

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.iː/

Pronom

eī

1. datiu singular de is

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ei̯/

Verb

ei

1. (aranès) tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de èster