no

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: NO!, no-, NO, No


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

no

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del noruec.


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈno/
  • Rimes: -o
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí nōn.

Adverbi[modifica]

no

  1. Partícula de negació o contradicció.

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

no

  1. (interrogatiu) Demanda de confirmació.
    Avui és dimarts, no?'

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

no m. ‎(plural nos)

  1. negativa
    «No és que fos un hipòcrita, simplement no tenia un no per a ningú» (Antoni Gual, Locus, Edicions La Campana, 2015, ISBN 9788494192876)

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: on (revers)
  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia:
    RU /nəʊ/
    àudio (RU)
    EUA /noʊ/
    àudio (EUA)
  • Etimologia: Del protogermànic *ne.

Adjectiu[modifica]

no

  1. cap, gens

Adverbi[modifica]

no ‎(no comparable)

  1. no

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: on (revers)


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈno/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí non.

Adverbi[modifica]

no

  1. no

Antònims[modifica]

Nom[modifica]

no m. ‎(plural noes)

  1. no
    El no ya lo tenemos.
    El no ja el tenim.

Antònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre no


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /no/
  • Etimologia: De n.

Nom[modifica]

no ‎(acusatiu no-on, plural no-oj, plural acusatiu no-ojn)

  1. Nom de la divuitena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats[modifica]

  • n (lletra)
  • mo (anterior), o (posterior)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre no


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈnɔ/
  • Etimologia: Del llatí nōn.

Adverbi[modifica]

no

  1. no


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /noː/
  • Etimologia: Relacionat etimlògicament amb el terme grec νέω ‎(néō, «flotar»), ambdós procedents de l'arrel protoindoeuropea *snā .

Verb[modifica]

‎(1a present?), nās ‎(2a present), nāre ‎(infinitiu), nāvi ‎(perfet), nātum ‎(supí)

  1. onejar, volar
    Undae nantes refulgent.
    Les onades volen lluents.
  2. surar, jo suro, flotar
    Carinae nant freto.
    Els vaixells suren en l'aigua de la mar.
  3. nedar, jo nedo
    Pueris, qui nare discunt, scirpea induitur ratis.
    (afegiu la traducció en català)

Derivats[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈwi.e/

Verb[modifica]

no

  1. (en combinació amb pronoms enclítics) forma alternativa de non