oi

Potser volíeu: oí, oï

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔj/
• Rimes: -ɔj
• Etimologia: Nom: del llatí odium, segle XIV, doblet de odi.
• Etimologia: Interjecció: d’origen expressiu.

Nom

oi m. ‎(plural ois)

1. (sovint en plural) nàusea

Interjecció

oi

1. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda de confirmació d’una afirmació.

   Demà vindràs, oi?

2. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda d’assentiment.

   Oi que em perdones?

3. (central) Manifestació de conformitat absoluta.

   Em perdones? - Oi, va dir.

4. Expressió de sorpresa.

   Oi! Quan has arribat?

5. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.

   Oi!, oi! Quin mal que fa!

Sinònims

• (demanda de confirmació) veritat?, no?, fa?
• (manifestació de conformitat) si!, i tant, oi tant, és clar
• (expressió de dolor) ah, ai, oh

Traduccions

Demanda de confirmació o d’assentiment

• Anglès: isn't it so ^(en)
• Castellà: verdad ^(es)

• Francès: n'est-ce pas ^(fr)

Manifestació de conformitat

• Anglès: yeah ^(en)

• Castellà: desde luego ^(es)

Expressió de sorpresa

• Anglès: whoa ^(en), hey ^(en)
• Castellà: hombre ^(es), vaya ^(es)

• Francès: quoi ^(fr)

Expressió de dolor

• Anglès: ouch ^(en)

• Castellà: uy ^(es)

Verb

oi

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oiar

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Io ^(revers), ió, Ió

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot