oi

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí odium ‎(«odi»), segle XIV. La interjecció és d’origen expressiu.
  • Anagrames: Io, ,

Nom[modifica]

oi m. ‎(plural ois)

  1. (sovint en plural) nàusea

Interjecció[modifica]

oi

  1. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda de confirmació d’una afirmació.
    Demà vindràs, oi?
  2. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda d’assentiment.
    Oi que em perdones?
  3. (central) Manifestació de conformitat absoluta.
    Em perdones? - Oi, va dir.
  4. Expressió de sorpresa.
    Oi! Quan has arribat?
  5. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.
    Oi!, oi! Quin mal que fa!

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]