oi

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí odium ‎(«odi»), segle XIV. La interjecció és d’origen expressiu.

Nom[modifica]

oi m. ‎(plural ois)

  1. (sovint en plural) nàusea

Interjecció[modifica]

oi

  1. (central, nord-occidental) ?, veritat? (demanant confirmació o assentiment)
    Oi que em perdones?
  2. (central) , certament (manifestant conformitat)
    Em perdones? - Oi, va dir.
  3. Expressió de sorpresa.
    Oi! Quan has arribat?
  4. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.
    Oi!, oi! Quin mal que fa!

Vegeu també[modifica]