oi

Potser volíeu: -oi, oí, oï

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔj/
• Rimes: -ɔj
• Etimologia: Nom: Del llatí odium, segle XIV. Doblet de odi.
• Etimologia: Interjecció: D’origen expressiu, paral·lel a ai, ei i ui. Amb valor interrogatiu és reducció de oi que sí?, equivalent a eh que sí? Com a resposta és confirmació amb la partícula interrogativa. Sovint s’ha relacionat amb hoc ‎(«sí»). Compareu amb oidà i oimés.

Nom

oi m. ‎(plural ois)

1. (sovint en plural) nàusea
2. fàstic

Derivats

• oiar
• oiós
• oiat

Interjecció

oi

1. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda de confirmació d’una afirmació o d’assentiment a una petició.

   Demà vindràs, oi?

   Oi que em perdones?

2. (central) Manifestació de conformitat absoluta.

   Em perdones? - Oi, va dir.

3. Expressió de sorpresa.

   Oi! Quan has arribat?

4. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.

   Oi!, oi! Quin mal que fa!

Sinònims

• (demanda de confirmació) veritat?, no?, eh?, fa?
• (manifestació de conformitat) sí, i tant, oi tant, és clar
• (expressió de dolor) ah, ai, oh

Traduccions

Demanda de confirmació o d’assentiment

• Anglès: isn't it so ^(en)
• Castellà: no ^(es), verdad ^(es)
• Francès: n'est-ce pas ^(fr)
• Italià: vero ^(it)

Manifestació de conformitat

• Anglès: yeah ^(en)
• Castellà: desde luego ^(es)
• Italià: è vero ^(it)

Expressió de sorpresa

• Anglès: whoa ^(en), hey ^(en)
• Castellà: hombre ^(es), vaya ^(es)
• Francès: tiens ^(fr)
• Italià: ehilà ^(it)

Expressió de dolor

• Anglès: ouch ^(en)
• Castellà: uy ^(es)
• Francès: aïe ^(fr)
• Italià: ahi ^(it)

Verb

oi

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Io ^(revers), ió, Ió

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot