sorpresa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /surˈpɾɛ.zə/, balear /soɾˈpɾə.zə/, /surˈpɾɛ.zə/
- Occidental: /soɾˈpɾe.za/
- Rimes: -ɛza
- Etimologia: De sorprendre, segle XIX.
Adjectiu[modifica]
sorpresa f. (plural sorpreses)
- forma femenina de sorprès
Nom[modifica]
sorpresa f. (plural sorpreses)
- Acció i efecte de sorprendre
- Regal inesperat
- Principi bèl·lic que busca la ignorància per part de l'enemic de la situació i intencions pròpies
- Un atac sorpresa
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /soɾˈpɾe.sa/
- Americà: alt /soɾˈpɾe.s(a)/, baix /soɾˈpɾe.sa/
Nom[modifica]
sorpresa f. (plural sorpresas)
Relacionats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: sor·pre·sa (3)
- Anagrama: aspersor
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sorpresa