sorprendre

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /surˈpɛn.dɾə/, bal. /surˈpən.dɾə/
Occidental: /sorˈpen.dɾe/
  • Etimologia: Del català antic sobreprendre.

Verb[modifica]

sor·pren·dre trans.

  1. Causar impressió un fet no esperat.
    Ex.: Es va sorprendre en sentir la botzina d'un cotxe enmig del silenci de la nit.
  2. Estranyar-se davant d'un fet rar o desconegut.
    Ex.: Es va sorprendre quan li van dir que a València diuen creïlles a les patates.
  3. Capturar sense que la víctima s'ho vegi venir.
    Ex.: La policia va sorprendre uns lladres quan sortien del banc.
  4. Meravellar-se d'alguna cosa certa però difícil de creure.
    Ex.: Em sorprenc de la rapidesa amb què has après a parlar italià.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]