sorprendre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /surˈpɾɛn.dɾə/, balear /soɾˈpɾən.dɾə/, /surˈpɾɛn.dɾə/
Occidental: /soɾˈpɾen.dɾe/

Verb[modifica]

sorprendre trans.

  1. Causar impressió un fet no esperat.
    Es va sorprendre en sentir la botzina d'un cotxe enmig del silenci de la nit.
  2. Estranyar-se davant d'un fet rar o desconegut.
    Es va sorprendre quan li van dir que a València diuen creïlles a les patates.
  3. Capturar sense que la víctima s'ho vegi venir.
    La policia va sorprendre uns lladres quan sortien del banc.
  4. Meravellar-se d'alguna cosa certa però difícil de creure.
    Em sorprenc de la rapidesa amb què has après a parlar italià.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sor·pren·dre (3)

Vegeu també[modifica]