Io

Potser volíeu: io, IO, ió, Ió

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈi.o/
• Rimes: -io
• Etimologia: Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propi

Io

1. Personatge de la mitologia grega, nimfa amant de Zeus.
2. Satèl·lit del planeta Júpiter.

Derivats

• jònic

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: oi ^(revers), oí, oï

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈiː.oː/
• Etimologia: Del grec antic Ἰώ ‎(Iṓ).

Nom propi

Īō f. ‎(genitiu Īūs)

1. (mitologia) Io

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Īō	-
Vocatiu	Īō	-
Acusatiu	Īō	-
Genitiu	Īūs	-
Datiu	Īō	-
Ablatiu	Īō	-

Variants

• Īōn

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Io». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934.