odi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.ði/
• Rimes: -ɔdi

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí odium, segle XIII, doblet de oi.

Nom

odi m. ‎(plural odis)

1. Sentiment d'aversió extrema cap a una cosa o ésser.

Derivats

• odiar
• odiós

Antònims

• amor

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: haat ^(af)
• Albanès: urrejtje ^(sq) f.
• Alemany: Hass ^(de) m.
• Anglès: hate ^(en)
• Àrab: بُغْض‎ ^(ar) m.
• Basc: herra ^(eu)
• Belarús: няна́вісць ^(be) f. ‎(nianàvists)
• Búlgar: омра́за ^(bg) f. ‎(omraza)
• Castellà: odio ^(es) m.
• Coreà: 증오심 ^(ko) ‎(jeung-osim)
• Danès: had ^(da)
• Eslovac: nenávisť ^(sk) f.
• Eslovè: sovraštvo ^(sl) n.
• Esperanto: malamo ^(eo)
• Estonià: viha ^(et)
• Feroès: hatur ^(fo) n.
• Finès: viha ^(fi)
• Francès: haine ^(fr) f.
• Gallec: odio ^(gl) m.
• Gal·lès: casineb ^(cy) m.
• Georgià: სიძულვილი ^(ka) ‎(sidzúlvili)
• Grec: μίσος ^(el) n. ‎(missos)
• Grec antic: μῖσος ^(grc) n. ‎(mîsos)
• Hebreu: שנאה‎ ^(he) f.
• Hindi: घृणा ^(hi) f.
• Hongarès: gyűlölet ^(hu)
• Ídix: האַס‎ ^(yi) f.
• Irlandès: fuath ^(ga) m.
• Islandès: hatur ^(is) n.

• Italià: odio ^(it) m.
• Japonès: 憎しみ ^(ja)
• Kazakh: ғадауат ^(kk) ‎(ğadawat/gadauat)
• Letó: naids ^(lv) m.
• Lituà: neapykanta ^(lt) f.
• Llatí: odium ^(la) n., invidia ^(la) f.
• Macedoni: омраза ^(mk) f.
• Malai: benci ^(ms)
• Neerlandès: haat ^(nl) m.
• Noruec: hat ^(no) n.
• Polonès: nienawiść ^(pl) f.
• Portuguès: ódio ^(pt) m.
• Retoromànic: odi ^(rm) m.
• Romanès: ură ^(ro) f.
• Rus: не́нависть ^(ru) f. ‎(nénavist)
• Sànscrit: द्वेष ^(sa)
• Serbocroat: мржња ^(sh), mržnja ^(sh) f.
• Suahili: chuki ^(sw)
• Suec: hat ^(sv) n.
• Tadjik: душманӣ ^(tg)
• Tai: ความเกลียด ^(th)
• Turc: nefret ^(tr)
• Txec: nenávist ^(cs) f.
• Ucraïnès: нена́висть ^(uk) f. ‎(nenàvist)
• Urdú: گھرنا‎ ^(ur) f.
• Uzbek: nafratlanish ^(uz)
• Való: hinne ^(wa) f.
• Vietnamita: sự ghét ^(vi)
• Xinès: 恨 ^(zh) ‎(hèn)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·di (2)
• Anagrames: doi, ido ^(revers), idò, iod

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Italià

Verb

odi

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de udire
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de udire
3. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de odiare
4. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de odiare
5. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de odiare
6. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de odiare
7. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de odiare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoː.diː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *od-2 («sentir aversió»).

Verb

ōdī ‎(1a present^?), ōdistī ‎(2a present), ōdisse ‎(infinitiu), ōsum ‎(perfet)

1. avorrir, desagradar
2. odiar

   Oderint dum metuant.

   Que m'odiïn mentre em tinguin por.

Antònims

• amo

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.773