odi

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

o·di m. ‎(plural odis)

  1. Sentiment d'aversió extrema cap a una cosa o ésser.

Derivats[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

odi

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de udire
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de udire
  3. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de odiare
  4. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de odiare
  5. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de odiare
  6. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de odiare
  7. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de odiare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈoː.diː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *od-2 («sentir aversió»).

Verb[modifica]

ōdī ‎(1a present?), ōdistī ‎(2a present), ōdisse ‎(infinitiu), ōsum ‎(perfet)

  1. avorrir, desagradar
  2. odiar
    Ex.: Oderint dum metuant. — (traducció:«Que m'odiïn, mentre em tinguin por.»)

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.773