odi
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
odi m. (plural odis)
Derivats[modifica]
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Italià[modifica]
Verb[modifica]
odi
- segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de udire
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de udire
- segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de odiare
- primera persona singular (io) del present de subjuntiu de odiare
- segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de odiare
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de odiare
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de odiare
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈoː.diː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *od-2 («sentir aversió»).
Verb[modifica]
ōdī (1a present?), ōdistī (2a present), ōdisse (infinitiu), ōsum (perfet)
- avorrir, desagradar
- odiar
- Oderint dum metuant.
- Que m'odiïn mentre em tinguin por.
Antònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.773