amo

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /ˈa.mu/, bal. /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
Occidental: /ˈa.mo/
  • Etimologia: Del mossàrab *ammo ‎(«posseïdor de béns»).
  • Anagrames: maó, oma

Nom[modifica]

a·mo m. ‎(plural amos, femení ama)

  1. Propietari i senyor d'alguna cosa.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

a·mo

  1. (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb amar
  2. (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar

Variants[modifica]

Referències[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.moː/
  • Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- ‎(«mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- ‎(«prendre»),segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- ‎(«unió»).

Verb[modifica]

amō ‎(1a present?), amās ‎(2a present), amāre ‎(infinitiu), amāvī ‎(perfet), amātum ‎(supí)

  1. estimar, jo estimo
    Ex.: Amare aliquem ex animo - «Estimar algú amb tota l'ànima.»
  2. tenir relacions sexuals
    Ex.: abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila — «Després d'això Samsó va anar a Gaza ;i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.»

Derivats[modifica]