amo

Potser volíeu: amò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈa.mu/^ⓘ, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/

Occidental: /ˈa.mo/

• Etimologia: Forma masculina de l’antic ama ‎(«dida»), segle XIV, del mossàrab *amma ‎(«posseïdor de béns»).

Nom

amo m. ‎(plural amos, femení ama)

1. Propietari i senyor d'alguna cosa.
2. cap de casa
3. (mallorquí, menorquí) masover

Sinònims

• cabdill, cacic, cap, capitost, patró, senyor, superior
• posseïdor, propietari

Notes

En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: master ^(en), householder ^(en)
• Castellà: amo ^(es), dueño ^(es)
• Francès: maître ^(fr), patron ^(fr)
• Italià: padrone ^(it), capofamiglia ^(it)

Verb

amo

1. (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
2. (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
3. (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar

Variants

• [1] ame, am, ami
• [2,3] ami, ame

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo (2)
• Anagrames: maó, oma ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.mo/
• Rimes: -amo
• Etimologia: (pendent)

Nom

amo m. ‎(plural amos, femení ama)

1. amo

Sinònims

• dueño, señor

Verb

amo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo (2)
• Anagrames: moa, -oma

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo

Italià

Verb

amo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de amare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.moː/
• Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- ‎(«mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- ‎(«prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- ‎(«unió»).

Verb

amō ‎(1a present^?), amās ‎(2a present), amāre ‎(infinitiu), amāvī ‎(perfet), amātum ‎(supí)

1. estimar, jo estimo

   Amare aliquem ex animo.

   Estimar algú amb tota l'ànima.

2. tenir relacions sexuals

   Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.

   Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.

Derivats

• amābilis
• amātus
• redamō