senyor

Vegeu també: Senyor

Català

• Pronúncia:

Oriental: /səˈɲo/

Occidental: nord-occ. /seˈɲo/, val. /seˈɲoɾ/

• Etimologia: Del nom llatí sĕniōre ‎(«ancià, persona d'autoritat»), derivat de l'adjectiu sĕnĭor ‎(«vell»).

Nom

se·nyor m. ‎(plural senyors, femení senyora)

1. Tractament de cortesia donat als homes, cavaller.
2. Home gran o desconegut (usat especialment pels nens).
3. Amo, cap.

Derivats

• senyorejar

Sinònims

• Amo, cap: cabdill, cacic, capitost, patró, superior.

Traduccions

    Cavaller [1]

Anglès: sir (en), mister (en)

Castellà: señor (es), caballero (es)

    Home gran o desconegut [2]

Anglès: sir (en)

Castellà: señor (es)

    Amo, cap [3]

Anglès: boss (en) Castellà: señor (es), jefe (es)

Marathi: ईश (mr)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot