senyor

Potser volíeu: Senyor

Català

• Pronúncia:

Oriental: /səˈɲo/

Occidental: nord-occidental /seˈɲo/, valencià /seˈɲoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del nom llatí medieval sĕniōre ‎(«ancià, persona d'autoritat»), derivat de l'adjectiu senior ‎(«vell»), segle XII.
• Anagrames: enyors, ronyes

Nom

se·nyor m. ‎(plural senyors, femení senyora)

1. Tractament de cortesia donat als homes, cavaller.
2. Home gran o desconegut (usat especialment pels nens).
3. Amo, cap.

Derivats

• senyorejar

Sinònims

• Amo, cap: cabdill, cacic, capitost, patró, superior.

Traduccions

Cavaller [1]

• Anglès: sir ^(en), mister ^(en)

• Castellà: señor ^(es), caballero ^(es)

Home gran o desconegut [2]

• Anglès: sir ^(en)

• Castellà: señor ^(es)

Amo, cap [3]

• Anglès: boss ^(en)
• Castellà: señor ^(es), jefe ^(es)

• Marathi: ईश ^(mr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot