dominus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔ.mɪ.nʊs/
• Etimologia: Derivat de domus

Nom

dominus m. ‎(genitiu dominī)

1. senyor

   Ex.:Nec domo dominus, sed domino domus honestanda est, (traducció:«No és la casa qui ha d'honorar al senyor, sinó el senyor qui ha d'honorar la casa»)

2. amo, propietari, sobirà

   Ex.:populi domini sunt legum, (traducció:«Els pobles són els amos de les lleis»)

3. amfitrió

   Ex.: dominus epuli, (traducció:«l'amfitrió del convit»)

4. Senyor, déu

   Ex.: Domine, quo vadis?, (traducció:«Senyor, on vas?»)

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dominus	dominī
Vocatiu	domine	dominī
Acusatiu	dominum	dominōs
Genitiu	dominī	dominōrum
Datiu	dominō	dominīs
Ablatiu	dominō	dominīs