dominus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

dominus m. ‎(genitiu dominī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu dominus dominī
Vocatiu domine dominī
Acusatiu dominum dominōs
Genitiu dominī dominōrum
Datiu dominō dominīs
Ablatiu dominō dominīs
  1. senyor
    Ex.:Nec domo dominus, sed domino domus honestanda est, (traducció:«No és la casa qui ha d'honorar al senyor, sinó el senyor qui ha d'honorar la casa») [1]
  2. amo, propietari, sobirà
    Ex.:populi domini sunt legum, (traducció:«Els pobles són els amos de les lleis») [2]
  3. amfitrió
    Ex.: dominus epuli, (traducció:«l'amfitrió del convit») [3]
  4. Senyor, déu
    Ex.: Domine, quo vadis?, (traducció:«Senyor, on vas?») [4]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, De officiis I, 139
  2. Ciceró, Rhetorica ad Herennium I, 48
  3. Ciceró, In Vatinium , 31
  4. Vulgata