sobirà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /su.βiˈɾa/, balear /so.biˈɾa/, /su.biˈɾa/

Occidental: /so.βiˈɾa/

• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí vulgar *superiānu, segle XIV, de *superione per canvi de terminació influït per medianus, dissimilació de superiōrem, ablatiu de superior ‎(«el de més amunt»), comparatiu de superus. Doblet del cultisme superior.
• Anagrames: boiars, boiràs, sòbria

Adjectiu

so·bi·rà m. ‎(femení sobirana, plural masculí sobirans, plural femení sobiranes)

1. Que està per sobre de tots els altres, que arriba al grau màxim.
2. Que està situat en un nivell superior a un altre.

Antònims

• jussà

Nom

so·bi·rà m. ‎(plural sobirans, femení sobirana)

1. Persona que té l'autoritat suprema o sobirania dins un estat. Antigament a l'alta edat mitjana també se li deia un sobirà a les tinences d'un camperol.
2. Antiga moneda d'or anglesa equivalent a 20 xílings.

Traduccions

Autoritat suprema

• Anglès: sovereign ^(en)
• Castellà: soberano ^(es)

• Francès: souverain ^(fr)
• Italià: sovrano ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot