superior

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /su.pə.ɾiˈor/, balear /su.pə.ɾiˈo/
Occidental: /su.pe.ɾiˈoɾ/

Adjectiu[modifica]

superior inv. ‎(plural superiors)

  1. D'un nivell més alt.
  2. Més perfecte.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

superior m. f. ‎(plural superiors)

  1. Persona situada jeràrquicament per sobre i amb poder.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

superior m. ‎(plural superiors, femení superiora)

  1. Persona responsable d’una congregació o comunitat religiosa.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: su·pe·ri·or (4)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /suːˈpɪəri.ə(r)/
  • Etimologia: Del llatí superior.

Adjectiu[modifica]

superior ‎(no comparable)

  1. superior (en dignitat)


Castellà
[modifica]

Peninsular: /su.peˈɾjoɾ/
Americà: alt /su.p(e)ˈɾjoɾ/, baix /su.peˈɾjoɾ/

Adjectiu[modifica]

su·pe·rior inv. ‎(plural superiores)

  1. superior

Nom[modifica]

su·pe·rior m. f. ‎(plural superiores)

  1. superior


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /sʊˈpɛ.rɪ.ɔr/
  • Etimologia: Derivat de superus.

Adjectiu[modifica]

superior m., f., superius n.

  1. superior
    Superior domusLa part superior de l'habitatge.
  2. anterior, precedent
    Superius bellum Punicum.L'anterior guerra contra els cartaginesos.
  3. el més vell
    Superior DionisusDionís el vell
    Omnes superioris aetatis.Tots aquells d'edat més avançada.

Declinació[modifica]

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu superior superius superiōrēs superiōra
Vocatiu superior superius superiōrēs superiōra
Acusatiu superiōrem superius superiōrēs superiōra
Genitiu superiōris superiōrum
Datiu superiōrī superiōribus
Ablatiu superiōre superiōribus