superior

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: centr. /su.pə.ɾiˈor/, bal. /su.pə.ɾiˈo/
Occidental: /su.pe.ɾiˈor/

Adjectiu[modifica]

su·pe·ri·or inv. ‎(plural superiors)

  1. D'un nivell més alt.
  2. Més perfecte.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

su·pe·ri·or m. f. ‎(plural superiors)

  1. Persona situada jeràrquicament per sobre i amb poder.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

su·pe·ri·or m. ‎(plural superiors, femení superiora)

  1. Persona responsable d’una congregació o comunitat religiosa.

Referències[modifica]


Anglès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

superior ‎(no comparable)

  1. superior (en dignitat)


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

su·pe·rior inv. ‎(plural superiores)

  1. superior

Nom[modifica]

su·pe·rior m. f. ‎(plural superiores)

  1. superior



Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

superior m., f., superius n.

  1. superior
    Ex: superior domus (traducció: «La part superior de l'habitatge.»)
  2. anterior, precedent
    Ex: superius bellum Punicum (traducció: «L'anterior guerra contra els cartaginesos.»)
  3. el més vell
    Ex: superior Dionisus (traducció: «Dionís el vell»)
    Ex: Omnes superioris aetatis (traducció: «Tots aquells d'edat més avançada.»)

Declinació[modifica]

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu superior superius superiōrēs superiōra
Vocatiu superior superius superiōrēs superiōra
Acusatiu superiōrem superius superiōrēs superiōra
Genitiu superiōris superiōrum
Datiu superiōrī superiōribus
Ablatiu superiōre superiōribus