vell

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbeʎ/, balear /ˈveʎ/
Occidental: nord-occidental /ˈbeʎ/, valencià /ˈveʎ/, /ˈbeʎ/
Informal: /ˈvej/ (balear)
  • Rimes: -eʎ
  • Homòfon: bell
  • Etimologia: Del llatí vulgar *veclu, de vetulus, diminutiu de vetus, segle XIII. En l’àmbit tèxtil és una variant de velló, en darrera instància del llatí vellus.

Adjectiu[modifica]

vell m. ‎(femení vella, plural masculí vells, plural femení velles)

  1. De llarga vida, gran.
  2. Referit a objectes, antic o espatllat.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

vell m. ‎(plural vells, femení vella)

  1. Persona d’edat avançada.

Nom[modifica]

vell m. ‎(plural vells)

  1. (tèxtil) velló

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]