vell

Potser volíeu: VELL

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbeʎ/, /ˈbej/ⓘ
	balear /ˈveʎ/, /ˈvej/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeʎ/
	valencià /ˈveʎ/, /ˈbeʎ/

• Rimes: -eʎ
• Homòfon: bell
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *veclus, síncope de vetulus, diminutiu de vetus, segle XIII.
• Etimologia: [2] En l’àmbit tèxtil, variant de velló, en darrera instància del llatí vellus.

Adjectiu

vell m. ‎(femení vella, plural masculí vells, plural femení velles)

1. De llarga vida, gran.
2. Referit a objectes, antic o espatllat.

Sinònims

• [1]: ancià, avi, jai
• [2]: antic, passat, remot, vetust

Antònims

• [1]: jove
• [2]: modern, nou

Derivats

• vellotejar

Traduccions

De llarga vida

• Afrikaans: ou ^(af)
• Albanès: vjetër ^(sq)
• Alemany: alt ^(de)
• Anglès: old ^(en)
• Àrab: قَدِيم‎ ^(ar)
• Basc: zahar ^(eu)
• Belarús: стары́ ^(be) ‎(starí)
• Bengalí: পুরোনো ^(bn)
• Bretó: kozh ^(br), hen ^(br)
• Búlgar: стар ^(bg) ‎(star)
• Castellà: viejo ^(es)
• Coreà: 낡다 ^(ko) ‎(nakda)
• Danès: gammel ^(da)
• Eslovac: starý ^(sk)
• Eslovè: star ^(sl)
• Esperanto: malnova ^(eo)
• Estonià: vana ^(et)
• Feroès: gamal ^(fo)
• Francès: vieux ^(fr), âgé ^(fr)
• Friülà: vieli ^(fur)
• Gallec: vello ^(gl)
• Gal·lès: hen ^(cy)
• Georgià: ძველი ^(ka) ‎(dzveli)
• Grec: παλιός ^(el) ‎(paliós)
• Grec antic: παλαιός ^(grc) ‎(palaiós)
• Hebreu: יָשָׁן‎ ^(he)
• Hindi: पुराना ^(hi)
• Hongarès: régi ^(hu)
• Ídix: אַלט‎ ^(yi)
• Irlandès: sean ^(ga)
• Islandès: gamall ^(is)
• Italià: vecchio ^(it)
• Japonès: 古い ^(ja)
• Kazakh: ескі ^(kk) ‎(eski/ieski)
• Kurd: kevn ^(ku)
• Letó: sens ^(lv)
• Lituà: senas ^(lt)
• Llatí: vetus ^(la), vetulus ^(la)
• Maltès: qadim ^(mt)
• Maori: tahito ^(mi)
• Mongol: хуучин ^(mn)
• Neerlandès: oud ^(nl)
• Noruec: gammel ^(no)
• Occità: vielh ^(oc)
• Paixtu: زوړ‎ ^(ps)
• Persa: قدیمی‎ ^(fa)
• Polonès: stary ^(pl)
• Portuguès: velho ^(pt)
• Quítxua: mauka ^(qu)
• Retoromànic: vegl ^(rm)
• Romanès: vechi ^(ro)
• Romaní: phuro ^(rom)
• Rus: ста́рый ^(ru) ‎(stari)
• Serbocroat: стар ^(sh), star ^(sh)
• Sicilià: vecchiu ^(scn)
• Suec: gammal ^(sv)
• Tadjik: кӯҳна ^(tg)
• Tai: เก่า ^(th)
• Turc: yaşlı ^(tr), eski ^(tr)
• Txec: starý ^(cs)
• Ucraïnès: стари́й ^(uk) ‎(starí)
• Urdú: پرانا‎ ^(ur)
• Uzbek: eski ^(uz)
• Való: vî ^(wa)
• Vènet: vecio ^(vec)
• Vietnamita: cũ ^(vi)
• Xinès: 舊 ^(zh) ‎(旧, jiù)

Antic

• Alemany: alt ^(de)
• Anglès: old ^(en)
• Bretó: kozh ^(br)
• Castellà: viejo ^(es)
• Francès: vieux ^(fr)
• Llengua de signes catalana: VELL ^(csc)
• Neerlandès: oud ^(nl)
• Occità: vielh ^(oc)
• Turc: eski ^(tr)

Nom

vell m. ‎(plural vells, femení vella)

1. Persona d’edat avançada.

Nom

vell m. ‎(plural vells)

1. (tèxtil) velló

Relacionats

• angora, caixmir, llana, moher, pèl, tofa, velló, xeviot

Miscel·lània

• Anagrama: llev ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot