phuro

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit वृद्ध ‎(vṛddhá, «crescut, vell»).

Adjectiu

phuro m. ‎(plural phure, femení phuri)

1. vell

Sinònims

• purano, phurikano, phuripnasqo, baro, khando, buteberśenqo, buteberśutno

Derivats

• phureder ‎(«més vell»)
• phuripen ‎(«envelliment»)
• phurŏl ‎(«envellir»)

Descendents

• Caló català: puró (més a phureder)
  • Català: puró
• Caló espanyol: puró (més a phureder)
  • Caló brasiler: puron

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.