Vés al contingut

puró

De Viccionari
Potser volíeu: puro

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /puˈɾo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del caló puró, del romaní phuro ‎(«vell»), del sànscrit वृद्ध ‎(vṛddhá, «crescut»).

puró m. ‎(plural purós)

  1. (argot) vell
  2. (argot) pare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pu·ró (2)
  • Anagrames: prou, urpo

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB

Caló català

[modifica]
  • Pronúncia: /puˈɾo/
  • Etimologia: Del romaní phuro.

Adjectiu

[modifica]

puró ‎(femení purí)

  1. vell
    «Paio, diquela lo puró que és el cangalló, i mangues un sacai.» (Moisés Peñalver, «Això de l'escalfament i tal», Diari Més, 03/12/2019)
    Paio, mira què vell que és el carro, i jo soc un maniquí.

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]