pare

De Viccionari
Potser volíeu: PARE, paré, Paré


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈpa.ɾə/, balear /ˈpa.ɾə/
alguerès /ˈpa.ɾa/
Occidental:  /ˈpa.ɾe/
  • Rimes: -aɾe
  • Etimologia: Del llatí pater, segle XII.

Nom[modifica]

pare m. ‎(plural pares)

  1. Progenitor masculí.
  2. autor

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pare

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb parar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pare


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

pare ‎(infinitiu parar)

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb parar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb parar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb parar

pare ‎(infinitiu parir)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb parir

Miscel·lània[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

pare

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de parere


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

pare m. ‎(plural pares)

  1. (aranès) avi

Sinònims[modifica]