Vés al contingut

muller

De Viccionari
Potser volíeu: Müller

Català

[modifica]
Oriental: central /muˈʎe/
balear /muˈʎe/, /muˈje/
Occidental: nord-occidental /muˈʎe/
valencià /muˈʎeɾ/, /muˈʎe/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí muliere(m), segle XIV. Doblet de mòller via el nominatiu.

muller f. (plural mullers)

  1. Dona casada, respecte de l’altre cònjuge.

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

muller

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]