Vés al contingut

muller

De Viccionari
Potser volíeu: Müller

Català[modifica]

Oriental:  central /muˈʎe/
balear /muˈʎe/, /muˈje/
Occidental:  nord-occidental /muˈʎe/
valencià /muˈʎeɾ/, /muˈʎe/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí muliere(m), segle XIV. Doblet de mòller via el nominatiu.

Nom[modifica]

muller f. ‎(plural mullers)

  1. Dona casada, respecte de l’altre cònjuge.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

muller

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]