muller

Potser volíeu: Müller

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /muˈʎe/, balear /muˈje/

Occidental: nord-occidental /muˈʎe/, valencià /muˈʎeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí mulier, segle XIV.

Nom

muller f. ‎(plural mullers)

1. Dona casada, respecte de l’altre cònjuge.

Compostos i expressions

• prendre muller = casar-se

Sinònims

• esposa, dona, cònjuge, consort, senyora

Relacionats

Parentius en català

		Polítics		Consanguinis
				Línia recta	Línia col·lateral
Antecedents	-5			quadravi (m) quadràvia (f)
	-4			rebesavi (m) rebesàvia (f)	quadrioncle (m) quadritia (f)
	-3			besavi (m) besàvia (f)	rebesoncle (m) rebestia (f)	rebesoncles valencians	rebesoncles valencians segons
	-2		ressogre (m) ressogra (f)	avis: - avi (m) - àvia (f)	besoncle (m) bestia (f)	besoncles valencians	besoncles valencians segons
	-1	cononcle (m) contia (f)	sogres: - sogre (m) - sogra (f)	pares: - pare (m) - mare (f)	oncle (m) tia (f)	oncle valencià (m) tia valenciana (f)	oncles valencians segons
	0	cunyat (m) cunyada (f)	cònjuge: - marit (m) - muller (f)	si mateix	germà (m) germana (f)	cosí (germà) (m) cosina (germana) (f)	cosí prim (m) cosina prima (f)	cosí tercer (m) cosina tercera (f)
Descendents	+1		gendre (m) nora (f)	fills: - fill (m) - filla (f)	nebot (m) neboda (f)	nebot valencià (m) neboda valenciana (f)	nebots valencians segons
	+2			néts: - nét (m) - néta (f)	besnebot (m) besneboda (f)	renebots valencians
	+3			besnét (m) besnéta (f)	rebesnebot (m) rebesneboda (f)	rebesnebots valencians
	+4			rebesnét (m) rebesnéta (f)	quadrinebot (m) quadrineboda (f)	quadrinebots valencians
	+5			quadrinét (m) quadrinéta (f)	nebots cinquens	nebots cinquens valencians

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ehefrau ^(de) f.
• Anglès: wife ^(en)
• Basc: emazte ^(eu)
• Belarús: жо́нка ^(be) f. ‎(jonka)
• Castellà: esposa ^(es)
• Coreà: 아내 ^(ko) ‎(anae)
• Danès: hustru ^(da) c.
• Eslovac: manželka ^(sk) f., žena ^(sk) f.
• Eslovè: žena ^(sl) f.
• Esperanto: edzino ^(eo)
• Finès: vaimo ^(fi)
• Francès: épouse ^(fr)
• Gallec: muller ^(gl) f., esposa ^(gl) f.
• Georgià: ცოლი ^(ka) ‎(tsoli)
• Grec: σύζυγος ^(el) f. ‎(sízigos), γυναίκα ^(el) f. ‎(gineka)
• Grec antic: γαμετή ^(grc) f. ‎(gametḗ), δάμαρ ^(grc) f. ‎(dámar)
• Hebreu: אִשָּׁה‎ ^(he) f.
• Irlandès: bean ^(ga) f.
• Italià: moglie ^(it), sposa ^(it) f.

• Japonès: 妻 ^(ja)
• Lituà: pati ^(lt) f.
• Llatí: uxor ^(la) f., nupta ^(la) f., femina ^(la) f., mulier ^(la) f., marita ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: DONA+MATRIMONI ^(csc)
• Neerlandès: vrouw ^(nl) f.
• Occità: femna ^(oc) f.
• Portuguès: esposa ^(pt) f., mulher ^(pt) f.
• Retoromànic: dunna ^(rm) f., duonna ^(rm) f., cunsorta ^(rm) f., duna ^(rm) f., donna ^(rm) f.
• Romanès: soție ^(ro) f., nevastă ^(ro) f.
• Rus: жена́ ^(ru) f. ‎(jenà)
• Sard: mugere ^(sc), mullei ^(sc)
• Serbocroat: жeна ^(sh), žena ^(sh)
• Sicilià: mugghieri ^(scn) f.
• Suahili: mke ^(sw)
• Suec: hustru ^(sv) c.
• Turc: karı ^(tr)
• Txec: manželka ^(cs) f., žena ^(cs) f.
• Vènet: mojer ^(vec)
• Xinès: 妻子 ^(zh) ‎(qīzǐ)

Verb

muller

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ller (2)
• Anagrames: remull, rullem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB