cònjuge
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈkɔɲ.ʒu.ʒə/ Occidental: nord-occidental /ˈkɔɲ.d͡ʒu.ʒe/, valencià /ˈkɔɲ.d͡ʒu.d͡ʒe/
- Etimologia: Del llatí conjuge(m), acusatiu de conjūnx, del verb coniugō (literalment «conjuntar»).
Nom
[modifica]cònjuge m. f. (plural cònjuges)
Sinònims
[modifica]Relacionats
[modifica]Parentius en català
| Polítics | Consanguinis | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Línia recta | Línia col·lateral | |||||||
| Antecedents | -5 | quadravi (m) quadràvia (f) | ||||||
| -4 | rebesavi (m) rebesàvia (f) |
quadrioncle (m) quadritia (f) | ||||||
| -3 | besavi (m) besàvia (f) |
rebesoncle (m) rebestia (f) |
rebesoncles valencians | rebesoncles valencians segons | ||||
| -2 | ressogre (m) ressogra (f) |
avis: - avi (m) - àvia (f) |
besoncle (m) bestia (f) |
besoncles valencians | besoncles valencians segons | |||
| -1 | cononcle (m) contia (f) |
sogres: - sogre (m) - sogra (f) |
pares: - pare (m) - mare (f) |
oncle (m) tia (f) |
oncle valencià (m) tia valenciana (f) |
oncles valencians segons | ||
| 0 | cunyat (m) cunyada (f) |
cònjuge: - marit (m) - muller (f) |
si mateix | germà (m) germana (f) |
cosí (germà) (m) cosina (germana) (f) |
cosí prim (m) cosina prima (f) |
cosí tercer (m) cosina tercera (f) | |
| Descendents | +1 | gendre (m) nora (f) |
fills: - fill (m) - filla (f) |
nebot (m) neboda (f) |
nebot valencià (m) neboda valenciana (f) |
nebots valencians segons | ||
| +2 | nets: - net (m) - neta (f) |
besnebot (m) besneboda (f) |
renebots valencians | |||||
| +3 | besnet (m) besneta (f) |
rebesnebot (m) rebesneboda (f) |
rebesnebots valencians | |||||
| +4 | rebesnet (m) rebesneta (f) |
quadrinebot (m) quadrineboda (f) |
quadrinebots valencians | |||||
| +5 | quadrinet (m) quadrineta (f) |
nebots cinquens | nebots cinquens valencians | |||||
Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: còn·ju·ge (3)
- Heterograma de 7 lletres (cegjnou)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC
