Vés al contingut

consort

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /kunˈsɔrt/, occidental /konˈsɔɾt/
  • Rimes: -ɔɾt
  • Etimologia: Del llatí consors ‎(«participant»).

consort m. f. ‎(plural consorts)

  1. Persona que és partícip i companya amb una altra o altres en la mateixa sort.
  2. cònjuge

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: con·sort (2)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈkɒnsɔːt/ àudio (EUA), noun 

consort ‎(comptable i incomptable, plural consorts)

  1. consort

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /kɔ̃ˈsɔʁ/

consort m. f. ‎(plural consorts)

  1. consort