dona

Potser volíeu: DONA, donà, dóna

Català

• Pronúncia: oriental /ˈdɔ.nə/, occidental /ˈdɔ.na/
• Rimes: -ɔna
• Etimologia: Del llatí domina ‎(«senyora de la "domus"=casa»), segle XII
• Anagrames: adon, nado, nadó, onda

Nom

do·na f. ‎(plural dones)

1. Persona de sexe femení.
2. Esposa, muller.
3. Antigament, na, tractament honorífic precedint un nom propi

Derivats

• donam, donejar, doner, doneta, donívol, majordona

Sinònims

• dama, senyora.

Antònims

• home, marit

Hiperònims

• persona, femella

Hipònims

• mestressa

Traduccions

Persona de sexe femení

• Alemany: Frau ^(de) f.
• Anglès: woman ^(en)
• Txec: žena ^(cs)
• Basc: emakume ^(eu)
• Castellà: mujer ^(es) f.
• Eslovè: ženska ^(sl) f.
• Francès: femme ^(fr) f.

• Hindi: औरत ^(hi) f.
• Italià: donna ^(it) f.
• Llengua de signes catalana: DONA ^(csc)
• Marathi: महिला ^(mr) f.
• Portuguès: mulher ^(pt) f.
• Sànscrit: महिला ^(sa) f., युवती ^(sa) f. (jove)
• Tahitià: vahine ^(ty)

Esposa, muller

• Alemany: Frau ^(de) f.
• Anglès: wife ^(en)
• Txec: manželka ^(cs)
• Basc: emazte ^(eu)
• Castellà: mujer ^(es) f.; esposa ^(es) f.
• Eslovè: žena ^(sl) f.
• Francès: femme ^(fr) f.; épouse ^(fr) f.

• Hindi: औरत ^(hi) f.
• Italià: moglie ^(it) f.
• Marathi: महिला ^(mr) f.
  • Sànscrit: महिला ^(sa) f.
• Tahitià: vahine ^(ty)

Verb

do·na ‎(infinitiu donar)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de dóna

Llatí

• Pronúncia: /ˈdoː.na/

Nom

dōna

1. nominatiu plural de dōnum
2. vocatiu plural de dōnum
3. acusatiu plural de dōnum