dona

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: DONA, donà, dóna


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental: /ˈdɔ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈdɔ.na/, valencià /ˈdɔ.na/, /ˈdɔ.nɔ/
  • Àudio: català occidental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
  • Rimes: -ona
  • Etimologia: Del llatí vulgar *domna, del clàssic domina ‎(«senyora de la domus, 'casa'»), segle XII. Doblet de dama via el francès.

Nom[modifica]

dona f. ‎(plural dones)

  1. Persona del sexe femení.
  2. Persona adulta del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.
  3. Muller, independentment de la situació legal.
  4. Persona del sexe femení que ja és casada o que no és verge.
  5. llevadora
  6. Femella, sobretot en el llenguatge infantil.
  7. (obsolet) senyora
  8. (obsolet) na

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Hiperònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

dona ‎(infinitiu donar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de dóna

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdoː.na/

Nom[modifica]

dōna

  1. nominatiu plural de dōnum
  2. vocatiu plural de dōnum
  3. acusatiu plural de dōnum