Vés al contingut

dona

De Viccionari
Potser volíeu: DONA, donà, doná, doña, dóna

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  /ˈdɔ.nə/
Occidental:  nord-occidental /ˈdɔ.na/
valencià /ˈdɔ.na/, /ˈdɔ.nɔ/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
  • Rimes: -ona
  • Etimologia: Del llatí vulgar *domna, del clàssic domina ‎(«senyora de la domus, 'casa'»), segle XII. Doblet de dama via el francès.

dona f. ‎(plural dones)

  1. Persona del sexe femení.
  2. Persona adulta del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.
  3. Muller, independentment de la situació legal.
  4. Persona del sexe femení que ja és casada o que no és verge.
  5. llevadora
  6. Femella, sobretot en el llenguatge infantil.
  7. (obsolet) senyora
  8. (obsolet) na

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Hiperònims

[modifica]

Hipònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Interjecció

[modifica]

dona

  1. Adreçant-se a una dona o nena, vocatiu que denota afecte, persuasió, conciliació.
    «Au, va, dona, hi ha dues patates i una ceba, jo les pelo i tu fas una truita.» (Maria Barbal, En la pell de l'altre, 2014)
  2. Adreçant-se a una dona o nena, vocatiu que denota disconformitat, impaciència, enuig.
    «Ja t'he dit que sí, dona. Una cosa i l'altra són sa mateixa.» (Sebastià Alzamora, La malcontenta, 2015)

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

dona ‎(infinitiu donar)

  1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de dóna.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdo.na/
  • Rimes: -ona
  • Etimologia:
[1] Del llatí dona, plural de donum.
[2] Del llatí domĭna.
[3] De l'anglès doughnut.
[4] De donar.

dona f. ‎(plural donas)

  1. (obsolet) do (talent innat)

Sinònims

[modifica]

dona f. ‎(plural donas)

  1. (obsolet) dona

Sinònims

[modifica]

dona f. ‎(plural donas)

  1. (americà) dònut

Sinònims

[modifica]

Verb

[modifica]

dona

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb donar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb donar

Variants

[modifica]
  • [2]: (doná)

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre dona

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈdoː.na/

dōna

  1. nominatiu plural de dōnum
  2. vocatiu plural de dōnum
  3. acusatiu plural de dōnum