palla

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpa.ʎə/, occidental /ˈpa.ʎa/

Informal: /ˈpa.jə/ (balear)

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí palea, segle XIV.

Nom

pa·lla f. ‎(plural palles)

1. Tiges seques dels cereals, emprades per alimentar el bestiar o per assecar terrenys.
2. Part del discurs que no conté informació.

Compostos i expressions

• home de palla = Persona la voluntat de la qual no compta per als altres.

Derivats

• paller

Traduccions

Traduccions: palla

• Alemany: Stroh ^(de) n.
• Anglès: straw ^(en)
• Castellà: paja ^(es)
• Eslovac: slama ^(sk) f.
• Esperanto: pajlo ^(eo)

• Francès: paille ^(fr)
• Italià: cannuccia ^(it), paglia ^(it) f.
• Polonès: słoma ^(pl) f.
• Portuguès: palha ^(pt) f.
• Rus: соло́ма ^(ru) f. ‎(soloma)

Vegeu també

• Palla a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Italià

[6]

• Pronúncia: /ˈpal.la/
• Etimologia: [1,2,3,4,5] Del protogermànic *balluz.[6] Del llatí pallium.

Nom

pàl·la f. ‎(plural palle)

1. pilota
2. bola
3. (informal) ous, testicles

   In una rissa ricevette un calcio nelle palle.—«En una baralla va rebre un cop de peu als ous.»

4. (informal) bola, mentida

   Stai dicendo una palla!.—«Això que dius és una bola.»

5. (informal) pal, plom, avorriment

   Che palla!.—«Quin pal!»

6. drap litúrgic

Compostos i expressions

• avere le palle: tenir coratge
• essere in palla: estar en forma física o mental

Derivats

• pallacanestro, impallare, pallanuoto, pallovale, pallavolo

Sinònims

• pallone, pallina, boccia, biglia

Vegeu també

• Diccionari Treccani

Llatí

• Pronúncia: /ˈpal.la/
• Etimologia: La mateixa que pellis ‎(«pell»).

Nom

palla f. ‎(genitiu pallae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	palla	pallae
Vocatiu	palla	pallae
Acusatiu	pallam	pallās
Genitiu	pallae	pallārum
Datiu	pallae	pallīs
Ablatiu	pallā	pallīs

1. roba
2. teixit