don

Català

Verb

don

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de donar

Miscel·lània

• Anagrama: ond

Català antic

• Etimologia: Del llatí dōnum.
• Etimologia: Del llatí damnum.
• Etimologia: Del llatí *domnu, de dominus.

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. do

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. dany

Nom

don m. ‎(plural dons, femení dona)

1. senyor
2. en (tractament de cortesia davant nom de persona o de dignitat)

Verb

don

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de donar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de donar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de donar

Variants

• (1a indicatiu) do
• (1a subjuntiu) do, done
• (3a subjuntiu) do, done

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Francès

• Pronúncia: /dɔ̃/

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. do, donatiu
2. do, dot