don

Català

Verb

don

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de donar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: ond

Català antic

• Etimologia: [1] Del llatí dōnum.
• Etimologia: [2] Del preliterari *daun, del llatí damn[um] ‎(‘dany’), segle IX. Doblet de dan.
• Etimologia: [3] Del llatí *domnu, de dominus. Doblet del cultisme tardà dom. Cognat del castellà don.

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. do

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. dany

   «E per juïi d' aquela cort retre e emenar lo don e el mal e la desonor que li ha feyta.» (Usatges de Barcelona, us. 45, s. XIII)

Variants

• dan, dany

Notes

• Don és la forma predominant fins al segle XIII, dan als segles XIV i XV, dany des del s. XVI.

Nom

don m. ‎(plural dons, femení dona)

1. senyor

   «ii. religiosos vengren al monestir qui eren grans clergues e vengueren veer don abat, qui estava ab lo prior.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

   Dos religiosos, que eren grans clergues, vingueren al monestir a veure el senyor abat que estava amb el prior.

2. en (tractament de cortesia davant nom de persona o de dignitat)

   «Nós enviam missatge a Don Pero Ferrandes e a Don Rodrigo Liçana e a lur bando e a ·N Guillem de Cervera que vinguessen a nós a Montsó.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

   Nos enviem missatge a en Pero Ferrandes i a en Rodrigo Liçana i el seu bàndol i a en Guillem de Cervera que vinguessin a nos a Montsó.

Derivats

• en

Notes

• Usat fins al segle XIII, després quedà obsolet usat només per a senyors no catalans per influència aragonesa.

Verb

don

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de donar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de donar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de donar

Variants

• (indicatiu) do
• (subjuntiu) do, done

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1)

Peninsular: septentrional /ˈdon/, meridional \ˈdoŋ\

Americà: alt /ˈdon/, baix \ˈdoŋ\, austral /ˈdon/

• Rimes: -on
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2, àton)

Peninsular: septentrional /don/, meridional \doŋ\

Americà: alt /don/, baix \doŋ\, austral /don/

• Etimologia: [1] Del llatí donum.
• Etimologia: [2] Del llatí domĭnus, doblet de dueño.

Nom

don m. ‎(plural dones)

1. do (talent innat)

Nom

don m. ‎(plural dones, femení doña)

1. (rar) senyor
2. Tractament honorífic precedit al nom

   «[Y] dime: don Luis Mejía ¿ha venido hoy?» (José Zorrilla, Don Juan Tenorio; 1844)

   [I] digues-me: el senyor Luis Mejía ha vingut avui?

Variants

• Abreviatura: D.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre don

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /dɔ̃/

Nom

don m. ‎(plural dons)

1. do, donatiu
2. do, dot