damnum

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈdam.nʊm/
  • Etimologia: De *daminum, forma neutra d’un antic participi de dare ‎(«donar, concedir»). Els antics romans consideraven que un votum era un contracte amb la divinitat i per això ve l'expressió damnatus voto o damnatus voti, que vol dir que la petició ha estat concedida pels déus.

Segons d'altres, per exemple Marc Terenci Varród, deriva de *dapnum, cognat del grec δαπάνη ‎(«despesa, consum») i amb daps ‎(«banquet»).

Nom[modifica]

damnum m. ‎(genitiu damnī)

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu damnum damna
Vocatiu damnum damna
Acusatiu damnum damna
Genitiu damnī damnōrum
Datiu damnō damnīs
Ablatiu damnō damnīs
  1. dany, injúria
  2. multa, càstig
    Ex: Exsilio, damno coercere. —(traducció:«Castigar amb l'exili forçat.»)
  3. pèrdua econòmica, reducció
    Ex: Exercitum duarum cohortium damno reducit. —(traducció:«Ell port el seu exèrcit reduït en dues cohorts.»)