dóna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: dona, DONA, donà


Català
[modifica]

Verb[modifica]

dó·na

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de donar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb donar

Variants[modifica]

  • dona (ortografia del 2016)

Notes[modifica]

  • L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

dóna

  1. tercera persona singular (eil, eyll, ell) del present d'indicatiu de donar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de donar