dóna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: dona, DONA, donà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
  • Rimes: -ona

Verb[modifica]

dóna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de donar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb donar

Variants[modifica]

  • dona (ortografia del 2016)
  • (imperatiu) do (col·loquial, seguit de pronoms febles)

Notes[modifica]

  • L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

dóna

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de donar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de donar