espòs

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpɔs/^ⓘ, occidental /esˈpɔs/
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: Del llatí spōnsus ‎(«promès»), del verb spŏndēre ‎(«prometre»), segle XIV

Nom

espòs m. ‎(plural esposos, femení esposa)

1. Home que contreu matrimoni.

Sinònims

• marit, home, cònjuge

Traduccions

Traduccions

• Anglès: spouse ^(en)
• Castellà: esposo ^(es)
• Francès: époux ^(fr)
• Italià: sposo ^(it)

Verb

espòs

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esposar.

Variants

• esposo, espose, esposi

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pòs (2)
• Anagrames: pesos, pessó, poses, posés, psoes, sopes, sopés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot