uxor
Català antic
[modifica]- Etimologia: Del llatí uxōre(m).
Nom
[modifica]uxor f. (plural uxors)
- esposa, muller
- «Los dits Hobaydal Yfach e Mariem, eius uxor, moros del loch de Ondara, de grat posaren e meteren al honorable en Johan Cornet, ciutadà de València, present, en penyora Alí Hobaydal, fill de aquells.» (Hug de Cardona, 1449)
- «Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.» (Liber iudiciorum, segle XII)
Vegeu també
[modifica]Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈʊks.ɔr/
- Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833,[1] seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».
Nom
[modifica]uxor f. (genitiu uxōris)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | uxor | uxōrēs |
| Vocatiu | uxor | uxōrēs |
| Acusatiu | uxōrem | uxōrēs |
| Genitiu | uxōris | uxōrum |
| Datiu | uxōrī | uxōribus |
| Ablatiu | uxōre | uxōribus |
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
- dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa
Descendents
[modifica]Vegeu també
[modifica]- ↑ Bruno Bureau, Christian Nicolas , Moussyllanea. Mélanges de linguistique et de littérature anciennes offerts à Claude Moussy, Louvain-Paris, ed. Peeters, 1998.