uxor

De Viccionari


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

uxor f. ‎(plural uxors)

  1. esposa, muller
    «Los dits Hobaydal Yfach e Mariem, eius uxor, moros del loch de Ondara, de grat posaren e meteren al honorable en Johan Cornet, ciutadà de València, present, en penyora Alí Hobaydal, fill de aquells.» (Hug de Cardona, 1449)
    «Quant equal en dignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa e consedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.» (Liber iudiciorum, segle XII)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈʊks.ɔr/
  • Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833,[1] seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».

Nom[modifica]

uxor f. ‎(genitiu uxōris)

  1. esposa, consort

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu uxor uxōrēs
Vocatiu uxor uxōrēs
Acusatiu uxōrem uxōrēs
Genitiu uxōris uxōrum
Datiu uxōrī uxōribus
Ablatiu uxōre uxōribus


Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
  • dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Bruno Bureau, Christian Nicolas , Moussyllanea. Mélanges de linguistique et de littérature anciennes offerts à Claude Moussy, Louvain-Paris, ed. Peeters, 1998.