uxor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊks.ɔr/
• Etimologia: Segons la hipòtesi de Pott, plantejada el 1833, seria el resultat de la unió de: uk-sor: el primer element seria l'arrel indoeuropea *weʰ- (present també en veho) i la unió amb el segon element sorgiria d'una oposició al terme soror entès com a «ésser femení que, per naixement, pertany al grup familiar»), mentre que l'esposa seria «l'ésser femení que, per aliança, és introduïda en la família del marit».

Nom

uxor f. ‎(genitiu uxōris)

1. esposa, consort

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	uxor	uxōrēs
Vocatiu	uxor	uxōrēs
Acusatiu	uxōrem	uxōrēs
Genitiu	uxōris	uxōrum
Datiu	uxōrī	uxōribus
Ablatiu	uxōre	uxōribus

Compostos i expressions

• iūre uxōris: drets adquirits per l'home, mitjançant el matrimoni, respecte al dot de la dona
• dūco uxōrem: casar-se, dur al matrimoni com a esposa

Sinònims

• acoetis
• coniūnx
• mulier

Derivats

• uxoricidium