pari

Potser volíeu: Parì, parí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.ɾi/
• Rimes: -aɾi

Verb

pari

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ri (2)
• Anagrames: arpi, arpí, pair, pira, pirà, rapi, rapí

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpaː.ri/
• Etimologia: Del llatí par.

Adjectiu

pari inv. ‎(plural pari)

1. igual, igualtat

   Diritto delle pari opportunità delle persone in situazione di handicap.

   Dret d'igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitats.

2. semblant, comparable
3. parell

   Un numero è pari se è multiplo di 2.

   Un nombre és parell si és múltiple de dos.

Antònims

• impari
• diverso
• dispari

Compostos i expressions

• di pari passo: caminar junts, agafats de la mà
• alla pari: noia que cuida de la canalla

Adverbi

pari

1. aproximadament

   La popolazione italiana è pari a circa 60 milioni di persone.

   La població italiana és aproximadament uns seixanta milions de persones.

Verb

pari

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de parere
2. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de parare
3. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de parare
4. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de parare
5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de parare
6. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de parare

Miscel·lània

• Síl·labes: pà·ri (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.riː/

Adjectiu

parī

1. datiu masculí/femení/neutre singular de par
2. ablatiu masculí/femení/neutre singular de par