Vés al contingut

pair

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /pəˈi/
Occidental:  nord-occidental /paˈi/
valencià /paˈiɾ/, /paˈi/
  • Pronúncia(i): (pairar) balear /ˈpajɾ/
  • Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII.

Verb

[modifica]

pair trans.

  1. digerir

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

Verb

[modifica]

pair

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

pair

  1. forma alternativa de pahir
    «Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /peə(r)/ àudio (EUA) 

pair ‎(plural pairs o pair)

  1. parell, parella