pair

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	/pəˈi/
Occidental:	nord-occidental /paˈi/
	valencià /paˈiɾ/, /paˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pairar) balear /ˈpajɾ/
• Etimologia: D’origen discutit, segle XIII. Segons Coromines, de *pazdire/paidire, encreuament precèltic de *pakti- ‎(«digestió») amb *pakdi- ‎(«lluga, ventositat»), dues arrels del protoindoeuropeu *pekʷ- ‎(«coure, digerir») d’on coc i *pesd- ‎(«llufar-se») d’on pet. Alternativament, del llatí *pagire, de pagere, variant de pangere ‎(«clavar, fixar»), del protoindoeuropeu *peh₂ǵ- ‎(«fer compacte, quallar»). Cognat del lígur paî, vènet paìr, llombard paidì, sicilià appaidari, italià antic i dialectal padire/paidire.

Verb

pair trans.

1. digerir

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	pair			haver paït
gerundi	paint			havent paït
participi	paït, païda, païts, païdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paeixo	paeixes	paeix	païm	païu	paeixen
	paesc						bal
	paeixi						sept
	païsc	païxes	païx			païxen	occ
	païxo						n-occ
imperfet	païa	païes	païa	paíem	paíeu	païen
passat simple	paí	païres	paí	paírem	paíreu	païren
futur	pairé	pairàs	pairà	pairem	paireu	pairan
condicional	pairia	pairies	pairia	pairíem	pairíeu	pairien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paeixi	paeixis	paeixi	païm	païu	paeixin
	païsca	païsques	païsca			païsquen	occ
	paesqui	paesquis	paesqui	païguem	païgueu	paesquin	bal
imperfet	país	païssis	país	paíssim	paíssiu	païssin
		païsses		paíssem	paísseu	païssen
	païra	païres	païra	paírem	paíreu	païren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	paeix	paeixi	païm	païu	paeixin
	–		paesqui	païguem		paesquin	bal
	–	païx	païsca			païsquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paeix						bal
imperfet	païva	païves	païva	paívem	paíveu	païven	n-occ
	paigueva	paigueves	paigueva	paiguévem	paiguéveu	paigueven	n-occ
passat simple	paigué	paigueres	paigué	paiguérem	paiguéreu	paigueren	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	païxa	païxes	païxa	paisquem	paisqueu	païxen	n-occ
		païxos	païxo				n-occ
	paesca	paesques	paesca			paesquen	bal
imperfet	paigués	paiguesses	paigués	paiguéssem	paiguésseu	paiguessen
	païssi						sept
	paiguera	paigueres	paiguera	paiguérem	paiguéreu	paigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... paït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pair
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... paït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... paït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... paït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... paït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pair
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... paït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... paït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... paït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

Verb

pair

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar.

Variants

• pairo, paire, pairi

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ir (2)
• Síl·labes: 1 (pairar)
• Anagrames: arpi, arpí, pari, parí, pira, pirà, rapi, rapí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

pair

1. forma alternativa de pahir

   «Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair.» (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Anglès

• Pronúncia: /peə(r)/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

pair ‎(plural pairs o pair)

1. parell, parella