pair

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /pəˈi/
Occidental: nord-occidental /paˈi/, valencià /paˈiɾ/
  • Pronúncia(i): (pairar) balear /ˈpajɾ/
  • Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII.

Verb[modifica]

pair trans.

  1. digerir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

Verb[modifica]

pair

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

pair

  1. forma alternativa de pahir
    «Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /peə(r)/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

pair ‎(plural pairs o pair)

  1. parell, parella